lunes, 21 de julio de 2014

El valor de les experiències viscudes

Com diu la cita de Confuci:

" M'ho van explicar i ho vaig oblidar,
ho vaig veure i ho vaig entendre,
ho vaig fer i ho vaig aprendre."


En l'educació, tan familiar com escolar, fem servir tots tres tipus d'accions, que no són excloents i que tenen totes el seu valor.

En altres posts hem parlat de la importància de la verbalització, de la paraula i el llenguatge oral, que no hem de deixar de banda.

En un altre de més recent hem parlat de la importància del modelatge com a eina molt potent tant en l'educació familiar com escolar. Com vam dir, tenim pendent de desenvolupar una mica més el paper del modelatge en l'àmbit escolar.

Avui però volem posar l'accent en el fer, en les experiències viscudes com a eina principal d'aprenentatge a totes les edats.

M'agrada fer èmfasi en les experiències en plural més que no pas en l'experiència en singular perquè és la diversitat d'experiències les que eduquen més que no pas repetir la mateixa experiència durant molts anys. En aquest sentit animo als docents a assumir tasques diferents i a promoure petits canvis i innovacions que els faci avançar en els seus aprenentatges junt amb el dels alumnes.

En l'àmbit escolar aprendre a través de l'experiència vol dir fer sortides, estar en contacte amb l'entorn i la natura, emprendre projectes com ara fer un diari, un programa de ràdio... 

És fàcil veure la importància de les experiències si revisem els nostres records més vius. Segur que tenim molt més presents les sortides que el dia que ens van plantar a la pissarra les parts de la cèl·lula o el verb "to be".

En l'ambit familiar viure experiències conjuntament amb els nostres fills és altament educatiu i enriquidor. En el marc de la vivència parlarem, anticiparem, modelarem actituds, destreses, emocions... És interessant implicar els fills en les vivències i tasques quotidianes de tan manera que es sentin implicats i part d'un tot.

Com sempre, ja que hem començat amb una cita oriental, l'important és l'equilibri, ser-hi presents com adults (docents o pares i mares) i, com dèiem també en un altre post, entre les experiències que tant enriqueixen, tenir temps per avorrir-nos, reflexionar, consolidar el viscut...

Que tingueu un estiu ple d'experiències amb estones d'un avorriment ben dolç.

domingo, 6 de julio de 2014

El modelatge d'emocions, actituds i accions.

De la mateixa manera que quan parlem d'expressió oral diem que el contingut comunicatiu majoritari, amb percentatges que poden estar per sobre del 80%, és principalment no verbal: expressions facials, gestos, roba que portem... quan parlem d'educació, tant familiar com escolar, l'acció més potent que tenim és el modelatge.

 La Carta d'un fill a tots els pares i mares fa referència al modelatge en diversos dels seus punts:

"No em diguis que faci una cosa quan tu no la fas. Jo aprendré allò que tu facis encara que no ho diguis. "

"Quan t'hagis equivocat en alguna cosa admet-ho i creixerà l'opinió que jo tinc de tu i així m'ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions. "

Quan parlem de modelatge en el primer que pensem és en les accions: si tu llegeixes ells llegeixen, si tu crides ells criden, si tu...

El modelatge d'accions, processos, tasques complexes... és molt important de portar-lo a terme de forma explicita a l'escola, per això, més endavant hi dedicarem un altre post.

Les accions són el més evident, és cert, i és important tenir-les presents, però una forma més subtil i per això no menys important de modelatge que es dóna, vulguem o no, és el modelatge d'actituds i emocions

Admetre una equivocació, un dubte...tractar la gent i l'infant amb respecte, cordialitat i fermesa... poden ser algunes de les actituds, que com es diu a la Carta, convé modelar.

També hem de ser conscients que en tot moment estem modelant el reconeixement i gestió de les diferents emocions. Com actuem davant de situacions tristes, frustrants, alegres... és molt important a l'hora de ser models d'aquests processos. Com sempre, tot i que és difícil generalitzar davant la gran diversitat de situacions que es poden donar, una actitud calmada i d'acompanyament sense sobreprotecció pot ser el més adequat a l'hora d'encarar emocions negatives o situacions frustrants per l'infant.

Ressaltar la importància del modelatge no treu valor al llenguatge, al contrari. Parlant, anticipant... als infants, tenim una gran eina per modelar emocions i actituds de diàleg, comunicació assertiva i respecte. Com també hem comentat, enriquirem el seu llenguatge si modelem/parlem amb propietat.

Si diem que TOT és comunicació, quan parlem de modelatge podem dir que TOT és també educació. Un cop més aquest és un post tant per docents com per famílies com per TOTHOM. 

Només un senzill post de juliol per animar-vos a modelar l'alegria de l'estiu! :)

martes, 1 de julio de 2014

Educant la voluntat. Voluntat vs Esforç.

A Educació Líquida solem dir que per a una educació integral cal educar cor, ment i voluntat.

Hem dit moltes vegades que ens queda molt camí per recórrer pel que fa a l'educació emocional, però també ens en queda per aprendre a educar la voluntat.

Al meu entendre l'escola activa i renovadora ha evitat parlar d'educar la voluntat perquè aquest terme massa sovint se'ns ha confós amb el d'esforç. Al meu entendre esforç i voluntat són termes diferents, gairebé oposats.

Mentre que l'esforç ens porta a tasques feixugues, patiment i records de frases com "la letra con sangre entra", la voluntat és molt diferent. La voluntat consisteix en tenir estratègies diverses a l'hora d'abordar una tasca que pot ser llarga: establir objectius a diferents nivells i terminis, esmicolar-los en fites, temporalitzar, organitzar, utilitzar eines com calendaris, agendes, visualitzar, ... i un llarg etcètere. La voluntat també té a veure amb l'actitud i la motivació, l'autoregulació de l'aprenentatge i la metacognició, la competència informacional..., també deu tenir a veure amb l'emprenedoria, el lideratge i molt més...

A mi em sembla que un objectiu o una tasca empresa amb la voluntat ben educada ha de representar poc o menys esforç del que ens pensem. El fet d'anar conquerint petites fites ha de ser plaent i motivador.

Com he dit abans, de vegades hem confós els dos conceptes i ens ha fet por encarar l'educació de la voluntat i una mica a l'escola com en la família, en alguns moments, es pot haver passat d'estils educatius autoritaris a d'altres més laissez faire. Cal trobar l'equilibri amb models constructivistes i educant cor, ment i voluntat.

El segon parany que ens pot haver confós és el treball de la creativitat. Sabem que quan actuem en el que ens agrada el temps passa ràpid, no hi ha esforç, ens sentim inspirats o com diria Robinson en el nostre Element. Però aquest és un instant de l'acte creatiu. És el gol. Però per marcar el gol hem d'entrenar de moltes maneres... No sempre el treball creatiu apareix en l'espontaneïtat. Educar la voluntat també forma part d'educar la creativitat.

Com he mirat d'apuntar, educar la voluntat pot requerir destreses molt diverses però, com sempre, si som famílies i docents models de competència en aquestes destreses tindrem els fonaments educatius més ben consolidats.

Què en penseu? :)