domingo, 23 de febrero de 2014

Parlem amb propietat als infants a l'escola i a casa

En un post anterior ja parlavem de la importància de l'expressió oral tant a casa com a l'escola i dèiem que els nens i nenes que tenen un ric llenguatge oral a casa tenen molta més facilitat per aprendre.

Avui posarem doncs l'èmfasi en aquest adjectiu: ric. Aquest llenguatge oral, a més de ric, podria ser ampli, adequat, acurat, divers... i molt més.

Què volem dir amb parlar amb propietat a casa?
Volem dir que els nens i nenes no fan nyam nyam sinó que mengen, masteguen, roseguen, llepen, saboregen... i fan també nyam nyam, com a les onomatopeies dels còmics japonesos que fan uns ninots amb unes boques molt grans... ;)

Què volem dir amb això? Que no podem utilizar onomatopeies?
El que no podem fer és substituir per onomatopeies les paraules que són pròpies d'un context. Utilitzant principalment onomatopeyes empobrim el vocabulari i l'expressió oral dels infants.

Aquest vocabulari impropi no els afavoreix en cap cas i tampoc ens ajuda a verbalitzar el que hem d'anar-los anticipant i fent conscients en cada moment. Si volem demostrar amor als infants podem fer-ho de moltes maneres i una és a través del llenguatge, com dèiem en el post "Estima'm i digues-m'ho", però no des d'un llenguatge empobrit sinó des d'un llenguatge ric i amb propietat.

Una manera d'enriquir el vocabulari dels infants és llegir-los contes, textos en general... sovint. El llenguatge escrit és més ric i serà una manera de millorar l'expressió dins d'aquest temps de lectura del que parlem moltes vegades.

El mateix passa a l'escola. Us posaré un exemple del meu dia a dia: en una pregunta de competències bàsiques es demanava als alumnes que diguessin quins personatges apareixien al primer paràgraf del text. Hi havia prou respostes incorrectes com perquè ens preguntessim què fallava. Vam pensar que bona part dels errors provenien del fet que molts alumnes no sabien què era un paràgraf. Potser, per fer-nos més entenedors, els docents, havíem dit massa cops: "llegiu el primer trosset", "llegiu fins al primer punt i apart"...

Sovint quan fem explícites les estratègies de lectura, debatem si hem de dir la paraula inferir o deduir o allò que no diu el text però nosaltres sabem... En la meva opinió ho hem de dit tot, i verbalitzar i establir connexions entre totes aquestes paraules i el seus significats.

No menystinguem, ni utilitzem un llenguatge sobreprotector amb els infants: tractem-los amb respecte i verbalitzem-los el món, els fets i els ensenyaments amb propietat.