jueves, 27 de febrero de 2014

Música i emocions

En el món multimèdia que vivim se'ns presenten documents i informacions textuals, audiovisuals, multimodals en general...

Tot i que sovint diem que tenim mancances en la comprensió de textos i molt de camí per recórrer en la lectura i interpretació d'imatges, és en el so, la música i el silenci on estem menys educats per una correcta descodificació i alhora per una adequada comprensió i interpretació del missatge global.

Els infants poden consumir hores de "dibuixos animats" amb bandes sonores de diferents estils musicals que afecten de forma directa el seu estat emocional, sense ser-ne gens conscients. Els adolescents poden rebutjar per sistema algun estil musical, com la música clàssica, sense saber que porten anys escoltant-la mentre en Tom persegueix en Jerry, per exemple.

Educar els infants a una escolta més activa del so-silenci com a part del missatge, els ajudarà en el seu desenvolupament emocional i reforçarà la seva seguretat i autoestima.

Ballar, per exemple, és una manera d'expressar aquestes emocions, que ens suggereix la música, a través del cos. Allibera tensions, ens oxigena i millora el nostre autoconcepte i la capacitat general de moure'ns pel món. En general, tenim infants massa estàtics o quan es mouen ho fan d'una forma massa dirigida.

Per altra banda, vivim en un món sonor i sorollós: hi ha música ambiental als supermercats, als ascensors, a les cases es deixa la televisió engegada, als cotxes... des d'aquí, a més de prendre consciència i gaudir de la música i del so, us recomanem amb igual intenció que preneu consciència del silenci i tots els seus matisos. Apagueu els aparells i escolteu el silenci. Tanqueu els ulls i escolteu: un piano, un gos que lladra a la llunyania...

Amb nens i nenes més grans feu-los pensar quina música posarien darrera d'un conte, d'una imatge... Reflexioneu com pot canviar el missage amb un o altre so.

Un cop més, només creant arribarem a la plena comprensió.

La música és emoció, és afabetització, és educació, és vida.

domingo, 23 de febrero de 2014

Parlem amb propietat als infants a l'escola i a casa

En un post anterior ja parlavem de la importància de l'expressió oral tant a casa com a l'escola i dèiem que els nens i nenes que tenen un ric llenguatge oral a casa tenen molta més facilitat per aprendre.

Avui posarem doncs l'èmfasi en aquest adjectiu: ric. Aquest llenguatge oral, a més de ric, podria ser ampli, adequat, acurat, divers... i molt més.

Què volem dir amb parlar amb propietat a casa?
Volem dir que els nens i nenes no fan nyam nyam sinó que mengen, masteguen, roseguen, llepen, saboregen... i fan també nyam nyam, com a les onomatopeies dels còmics japonesos que fan uns ninots amb unes boques molt grans... ;)

Què volem dir amb això? Que no podem utilizar onomatopeies?
El que no podem fer és substituir per onomatopeies les paraules que són pròpies d'un context. Utilitzant principalment onomatopeyes empobrim el vocabulari i l'expressió oral dels infants.

Aquest vocabulari impropi no els afavoreix en cap cas i tampoc ens ajuda a verbalitzar el que hem d'anar-los anticipant i fent conscients en cada moment. Si volem demostrar amor als infants podem fer-ho de moltes maneres i una és a través del llenguatge, com dèiem en el post "Estima'm i digues-m'ho", però no des d'un llenguatge empobrit sinó des d'un llenguatge ric i amb propietat.

Una manera d'enriquir el vocabulari dels infants és llegir-los contes, textos en general... sovint. El llenguatge escrit és més ric i serà una manera de millorar l'expressió dins d'aquest temps de lectura del que parlem moltes vegades.

El mateix passa a l'escola. Us posaré un exemple del meu dia a dia: en una pregunta de competències bàsiques es demanava als alumnes que diguessin quins personatges apareixien al primer paràgraf del text. Hi havia prou respostes incorrectes com perquè ens preguntessim què fallava. Vam pensar que bona part dels errors provenien del fet que molts alumnes no sabien què era un paràgraf. Potser, per fer-nos més entenedors, els docents, havíem dit massa cops: "llegiu el primer trosset", "llegiu fins al primer punt i apart"...

Sovint quan fem explícites les estratègies de lectura, debatem si hem de dir la paraula inferir o deduir o allò que no diu el text però nosaltres sabem... En la meva opinió ho hem de dit tot, i verbalitzar i establir connexions entre totes aquestes paraules i el seus significats.

No menystinguem, ni utilitzem un llenguatge sobreprotector amb els infants: tractem-los amb respecte i verbalitzem-los el món, els fets i els ensenyaments amb propietat. 

sábado, 22 de febrero de 2014

Magazine de Ràdio Bisbal 22.2.2014. Veure i entendre. Javier Garcés. Marta Alsina.

El Magazine de Ràdio Bisbal 22 de febrer de 2014

"Veure i entendre: artistes contemporanis als centres educatius"

Conversa amb en Javier Garcés, escultor, i la Marta Alsina professora de dibiux de l'Institut de la Bisbal sobre el projecte "Veure i entendre".



Aquests són alguns dels temes tractats:

- Exposicions de les obres als centres educatius.
- Visita als tallers dels artistes.
- Les obres. Caraterístiques, material didàctic associat.
- Els artistes. Javier Jarcés, escultor. Jaume Canet, pintor. Carlets, ceramista.
- Els seminari de l'ICE de la UdG, coordinat per la Marta Alsina. Professorat assistent. Sessions amb artistes. Material didàctic sobre el procés creatiu i la trajectòria dels artistes. 

martes, 18 de febrero de 2014

Innovació i centres educatius que aprenen

Una de les característiques de la Educació Líquida recau en la formació permanent i al llarg de tota la vida. Aquesta formació permanent no afecta només a les persones sinó també a institucions i, en el cas que ens ocupa, als centres educatius.

Els centres educatius valoren i fan una diagnosi dels seus resultats i emprenen processos de millora amb diferents metodologies de recerca-acció com poden ser la Pràctica Reflexiva, el Grup de Dades... Són centres educatius que aprenen.

Ja vam comentar que la recerca ens sembla la metodologia líquida per a l'aprenentatge a qualsevol nivell, també en el dels centres educatius.

Els membres d'aquests grups de recerca-acció fan una primera reflexió sobre el seu context i formulen objectius de millora. A partir d'aquí, entre tots els membres implicats s'estableixen criteris per recollir les evidencies del procés i s'estableix l'estratègia d'acció...

Aquests grups de recerca-acció sovint, com és el cas dels centres que assessoro en el Pla d'Impuls a la Lectura (ILEC), compten amb un "amic crític": l'assessor/a. L'amic crític té l'avantatge que treballa amb molts centres amb dinàmiques similars i una certa formació teòrica complementària, però la seva feina principal, com la de qualsevol docent, és la d'estimular l'aportació de tothom i d'aquesta manera la innovació. És el que va afegint llenya al foc quan aquest es refreda, és el que coneix la metodologia... Per això diem que el rol de l'assessor ha de canviar: ja no és l'expert transmissor de conceptes sinó que és algú que guia el procés (exactament igual que el que se sol dir del rol del docent).

Tinc la sort de ser "l'amiga crítica" de molts centres que treballen la lectura: els 30 minuts, les estratègies de comprensió, la metodologia des de la perspectiva de l'alumne, les tipologies textuals... i veig cada dia com als nostres centres educatius es fa innovació i s'aplica com a línia d'escola. Veig com a cada sessió sorgeixen idees noves, es transformen treballs ampliant-los, millorant-los, sorgeixen nous materials... Tinc la sort de treballar amb excel·lents professionals dels centres educatius de la meva comarca que m'estimulen a aprendre cada dia. Tinc la sort de veure la innovació en rigorós directe.

Cada vegada hi ha menys herois solitaris (com dèiem en el post del cinema) en favor d'equips amb dinàmiques formidables que aconsegueixen millors resultats cada dia en un món en canvi on se'ls exigeix molt.

I com a "amiga crítica" que sóc, només dos detalls abans d'acabar el post.

Un l'he comentat amb vosaltres: llàstima que tret de la sessió final tenim poc temps i espais compartits per intercanviar la feina feta, també més enllà de la nostra comarca, els productes finals excel·lents i innovadors.

El segon va més en la línia del que parlem sovint en aquest bloc i és el de tenir uns instants per tocar-nos una mica amb el cor i no tan sols amb la ment. Amb els anys i el facebook (he!he!) ens anem coneguent i algun dia deciquem un parell de minuts a parlar dels fills, sabem que alguns anem a córrer, i hi ha qui fa unes fotos precioses...

Per tots i totes els meus companys de feina, del servei educatiu, del LIC, però sobretot aquest post va pels meus companys docents dels centres educatius que assessoro, que amb la seva bona acollida, treball i innovació fan que cada dia aprengui més i més.

Per vosaltres! Una abraçada!






domingo, 16 de febrero de 2014

Gestionar i integrar la diversitat

Al llarg de la història hi ha hagut mil sistemes de classificació de les persones: castes, classes socials, per gènere, pel color de la pell... Milers de maneres per discriminar i establir jerarquies que afectaven també, evidentment, a l'accés a l'educació i al coneixement.

Encara queden moltes escletxes i moltes barreres i murs per enderrocar però una de les característiques de la societat líquida és el repte que suposa gestionar i integrar la diversitat, en tots els àmbits, però aquí parlarem de l'educatiu.

Anem a fer una petita pinzellada de què comporta gestionar la diversitat als tres àmbits educatius per excel·lència: aula, centre i entorn.

Gestionar la diversitat a l'Aula i al Centre implica que ens plantegem la diversitat de matèries, de llengües, d'eines... el treball cooperatiu on tothom pugui aportar, els agrupaments, la bona acollida, l'atenció d'alumnes amb necessitats educatives especials, l'atenció i orientació a les famílies... però sobretot els valors i l'educació emocional que ens recordin a cada instant que, de dins, tots som iguals i amb una mica d'afecte, una mirada, un somriure... ens trobem de persona a persona i ens reconeixem com a tals.

Gestionar la diversitat a l'Entorn, com dèiem en un altre post, vol dir treballar per empetitir l'escletxa que s'hi forma, per contribuir a una millor comunicació entre família i escola, treballar perquè tots els alumnes puguin gaudir d'itineraris extraescolars tant d'ampliació com de reforç segons els seus interessos i necessitats, acceptar la diversitat d'estructura familiar i donar suport a les pèrdues a moments de desequilibri de l'estructura, a donar pautes per educar cor, ment i voluntat des de tots els àmbits...

Tenim molta feina, és cert. Tenim un gran repte que es diu una educació per a tothom en tots els àmbits. És un repte molt complicat amb moltes escletxes i reticències, però, a grans trets, el got no havia estat mai tan ple com ara, perquè mai ens havíem cregut la democràcia tant com ara i mai havíem estat tan lliures com ara.
Treballem per fer-ho possible. De vegades costarà, però moltes altres, en tindrem prou amb una mirada, un gest, una paraula... això sí, acompanyada d'un somriure.

Tots som un. :)

miércoles, 12 de febrero de 2014

Internet, TIC i Educació

Eudald Carbonell afirma que la capacitat de crear eines amb altres eines o el que ell anomena intel·ligència operativa ens fa humans. Malgrat això, la nostra actitud davant la tecnologia pot ser d'alta tecnofòbia o de greu tecnofilia amb tots els grisos intermedis. Dit amb altres paraules i seguint a Umberto Eco, uns són apocalíptics i els altres integrats.

Tot i que em reconeixo obertament i sense vergonya entre ens molt integrats, ja que m'agrada la tecnologia i en gaudeixo, intento també ser crítica amb el que té de consum, amb la seva tendència homogeneitzadora a nivell cultural o amb la seva pretesa neutralitat.

Les tecnologies no són neutres, les tecnologies tenen política i ho veurem clarament si comparem unes plaques d'energia solar, clarament més democràtiques, que un kalshnicov, molt més autoritari.

Dit això anem al nostre tema: l'EDUCACIÓ. Molts han comparat ja els quiròfans actuals amb els de fa 50 anys i hi han apreciat tecnològicament molts més canvis que entre les aules dels mateixos períodes. I tenen raó. Però més enllà de les pissares digitals i els ordinadors,  Internet i les TIC ens han portat a la Societat del Coneixement i al centre del món líquid.

En aquesta educació líquida que volem analitzar, les TIC i  Internet hi tenen un paper central. Per arribar al Coneixement però cal treballar amb el procés de transformar l'allau d'informacions en nou Coneixement: recepció, selecció, tractament de la Informació i finalment creació de nou Coneixement, encara que sigui a un nivell molt simple. Per això afirmem que la recerca ens sembla la metodologia líquida per excel·lència.

Les TIC i Internet en l'àmbit educatiu promouen:

- La interdisciplinarietat i el canvi metodològic.
- El canvi de rol del docent
- La formació al llarg de la vida, just in time i l'aprendre a aprendre.
- El canvi en els continguts.
- La ubiqüitat i l'assincronia en l'aprenentatge
- Noves destreses, estratègies, gèneres... per a la lectura i l'escriptura.
- L'aprenentatge cooperatiu.
- El plurilingüísme.
- La creativitat.
- ...

També exigeixen ments actives i amb ganes de jugar amb aquestes noves joguines digitals de software i hardware. De jugar però relaxadament, sense por de perdre cap tren, perquè aquestes joguines són líquides i no cal que de tant jugar ens tornem ludòpates. Simplement "just in time", agafem l'eina que ens cal i quan ens cal, oberts a aprendre i a innovar però també a ignorar i a prescindir. Sobretot utilitzem-les per crear i compartir que és la seva màxima potencialitat.

Ens veiem pel facebook, l'instagram... ;)





lunes, 10 de febrero de 2014

El racó de pensar

Una estratègia per millorar el comportament i establir límits, sobretot amb infants petits és utilitzar el conegut "racó de pensar".

Quan un infant té una conducta desmesurada, tipus "rabieta", és adequat  posar-lo per un temps definit (3 minuts, per exemple) al "racó de pensar". 

Vull fer un aclariment: estar-se al "Racó de pensar" no és una forma de castigar els infants, sinó que és una estratègia per trobar la calma, identificar emocions, reflexionar... i així ho hem de verbalitzar als infants. 
Si la conducta sobre la que cal reflexionar ha estat desmesurada (picar a un altre nen, per exemple) i considerem que cal aplicar un càstig així li farem saber a l'infant. Un càstig podria ser no mirar la televisió en tot el dia d'avui o no menjar aquelles llaminadures que t'ha donat l'àvia fins demà... 

Després d'estar-se aquest temps al "Racó", cal parlar amb l'infant, ajudar-lo a desembolicar les emocions, les conductes i les posteriors reflexions. Cal dir que està en un procés de fer aquest aprenentatge emocional i que moltes vegades no sabra dir el perquè. Cal dir-li que no passa res si no ho sap, però que està bé que hi pensi. Cal verbalitzar-li que no sempre podem identificar clarament tot el que ens passa, però que perdre el control no és bo i que pensem perquè cada vegada ens passi menys. No cal dir, que nosaltres hem de mantenir també aquest control amb una actitud serena i amorosa. 

El "racó de pensar" no cal que sigui un lloc concret, podem ser flexibles. Entre els dos i tres anys molts infants perdren sovint el control i la immediatesa és important per calmar-se. En aquest sentit podem improvitzar racons de pensar a qualsevol lloc, fins i tot en mig del carrer. Es tracta d'aturar-se un moment per calmar-se i seguir. Es pot fer tot el procés de forma més breu i acordar que a casa es tornarà a parlar més tranquil·lament del tema. 

Tot i que com hem dit el primer objectiu d'aquesta estratègia sigui millorar la conducta i el control emocional en infants petits, cal repetir també que no és un càstig sinó un primer pas cap a una actitud reflexiva cap a les dificultats en general que ens ha d'acompanyar tota la vida. És interessant que mostrem als infants que nosaltres també dediquem temps per pensar en les coses que hem de resoldre i que ho fem de forma tranquil·la i positiva. 

Un com més emmarcaríem l'estratègia en el marc de l'educació lenta

viernes, 7 de febrero de 2014

Família i escola

Al món líquid les estructures estan canviant. La cooperació i el treball en equip cada dia s'han d'anar fent més presents en tots els àmbits malgrat encara ens costi molt de canviar els rols.

En el món educatiu cada vegada hi intervenen més sistemes. Sense oblidar la gran importància de l'entorn, que ja vam comentar en una entrada anterior, els sistemes família i escola han de fer encara grans passos d'acostament, col·laboració i treball en equip per un mateix objectiu: educar els infants.

Ahir escoltava en Joan Garriga, president de l'Institut Gestalt i terapeuta sistèmic. Una de les preguntes que li feien, anava referida a quins canvis caldria introduir en el món educatiu i, des del seu punt de vista sistèmic, va argumentar a favor d'aquest acostament família i escola.

Garriga, com molts altres, pensava que aquests sistemes estan encara massa allunyats i poc comunicats.

Als docents els costa entendre la diversitat de pares i mares i entendre les circumstàncies familiars més enllà de l'escola. Les famílies se senten incompreses, de vegades renyades i massa sovint anar a l'escola és anar a sentir una llista de normes que els/ens fan sentir insegurs.

Als docents els/ens passa quelcom semblant. Es senten menystinguts per les famílies que no s'acosten a l'escola a demanar-los consell per l'educació dels seus fills, al contrari, si ho fan (pensen ells) és per expressar queixes sobre infants mancats de límits que criden l'atenció com poden.

Pensament d'una mare
"Si vaig a l'escola la mestra em dirà que no he posat la beta a la bata, que massa sovint li poso mandarina per esmorzar, que els dilluns quan torna de casa el pare ve mort de son, que no es pot prioritzar el futbol ni la música quan no acaba les sumes, que... quan jo m'esforço per tenir-ho tot a punt, donar-li fruita i a futbol és on el meu nen és més feliç... si no hi ha entrevista, ni m'hi acosto..."

Pensament d'una mestra
"Sempre està despistat, perd la jaqueta i com que no porta el nom no sabem ni de qui és i no la venen ni a buscar i deprés diuen que hi ha crisi. Els deures sempre estan per fer, o se'ls han deixat a una altra casa o havíen d'anar a futbol... li deixen fer tot el que vol i no els diguis res que s'enfaden... per això no malgasto esforços cridant-los..."

Dins la teoria sistèmica, en la teoria de la comunicació humana, un dels axiomes fa referència a la puntuació de freqüencies. En aquesta comunicació família-escola, sovint, en els exemples que hem posat es donaria una mala comunicació per mala puntuació de freqüencies. Dit popularment seria el "no el saludo perquè no em saluda".

I qui ho trenca això? Doncs el que pensa més. Quan faig assessoraments amb docents els dic que ells són els professionals i per tant els que han de trencar la mala puntuació de freqüencies. Aquest bloc, va dirigit a tots, families i docents, jo mateixa sóc mare i docent, per tant, a tots us convido a treballar-hi.

I com es fa? Amb una comunicació assertiva: expressant, reflexionant, argumentant, escoltant... i finalment treballant en equip.

Ho aconseguirem perquè els infants s'ho mereixen!

"Compartir és estimar"

Avui us deixo l'enllaç del Departament d'Ensenyament "Família i escola, junts x l'educació", un recurs per tots.

martes, 4 de febrero de 2014

No m'escridassis...

Una altra de les demandes que es fa a la Carta d'un fill/a a tots els pares i mares és aquesta:

"No m'escridassis. Et respecto menys quan ho fas; i m'ensenyes a cridar a mi també. I no ho vull fer"

És una idea senzilla però malgrat això no sempre es respecta: ELS CRITS NO EDUQUEN.

Com hem comentat en altres posts, un estil educatiu constructivista (ni autoritari ni laissez faire) argumenta, verbalitza, anticipa i regula la conducta a través de la paraula, de parlar, parlar i parlar...

Et respecto menys quan ho fas.
Cridar comporta una pèrdua de control de les emocions i un estil educatiu autoritari. Si el capità o capitana del meu baixell perd el control em demostra feblesa més que poder i per tant es perd la confiança i la seguretat i, com diu la Carta, el respecte.

I m'ensenyes a cridar a mi també.
El modelatge és l'eina educativa més poderosa. Com hem dit altres vegades: si tu rius, ells riuen; si tu llegeixes, ells llegeixen... Sigues model d'alegria, felicitat, control, argumentació, pau, calma...

L'alegria i la felicitat no s'han de confondre amb una absència de límits, al contrari. Proposem com sempre: una comunicació assertiva on es digui i s'argumenti un NO quan hagi de ser NO.

Malhauradament alguns pares i mares passen d'escridassar, a cedir i /o a temer la frustració dels seus fills en pocs instants. Autoritarisme i laissez faire es barrejen en una educació sense rumb. Agafem la brúixola de l'assertivitat, siguem ferms posant límits i conduint l'educació dels infants i ells es sentiran segurs i la seva autoestima creixerà.

Com a curiositat comentar que en algunes escoles es posen semàfors per controlar el grau de soroll. Això no ha de limitar l'exercici de la llengua oral.  S'ha de parlar molt i escoltar als altres quan ho fan!

"No aixequis la veu, millora l'argument"

"Els crits no eduquen"


sábado, 1 de febrero de 2014

Practiquem la comunicació assertiva

L'educació emocional té una vessant intrapersonal i una d'interpersonal. En l'educació d'aquesta intel·ligència interpersonal l'empatia, la competència social i la comunicació assertiva són elements clau.

Què és l'assertivitat? Quina paraulota, oi? Doncs ara veureu que la comunicació assertiva té molts avantatges que ens fan més competents socialment i  ens donen benestar emocional.

L'assertivitat és la forma d'expresar-se equilibrada, ni agressiva ni passiva. Les persones assertives fan valdre els seus drets, expressen el que pensen encara que altres persones pensin el contrari. Són persones amb bona autoestima, no se senten superiors ni inferiors i es respecten a ells mateixos i als altres.

La comunicació assertiva és l'equilibrada i la que hem de promoure, però per entendre-la millor la compararem amb els dos estils comunicatius que estan als extrems.

Comunicació agressiva. Sol comportar un to de veu alt, l'utilitza la gent que per defensar els seus drets no respespecta els altres. Sota aquesta comunicació ferotge s'amaga sovint baixa autoestima, ansietat...

Comunicació passiva. Persones que defugen defensar les seves opinions  per por a l'enfrontament. Solen parlar en veu baixa. Tenen respecte pels altres però no per si mateixos. També hi ha baixa autoestima en aquest tipus de comunicació.

Anem a posar un exemple:

Un pare molt enfadat s'acosta a la mestra a la fila i li diu:
- Si tornes a castigar el meu fill et denunciaré. Ja he parlat amb la directora. Ell no ha fet res i sempre li doneu les culpes de tot... (afegiu el que volgueu...)

Una resposta assertiva:
- Bon dia Sr. X. Ara no és un bon moment per parlar, però m'alegro que hagi vingut perquè jo també volia parlar amb vostè. En Y darrerament està més nerviós de l'habitual i  ha picat als companys diverses vegades. Hauríem de treballar conjuntament perquè vostè i jo volem el mateix per l'Y, que sigui feliç i aprengui molt, oi? Haurem de quedar més tranquil·lament...

Només és un exemple. Benvolguts pares i mares no he posat l'exemple en un excés de corporativisme, també en podríem trobar a la inversa, però tot i que hem de promoure la comunicació assertiva per tothom (aquest és l'objectiu del post) cal reclamar-la sobretot als professionals, per el benestar de tots.

La comunicació assertiva s'ha de practicar sempre: amb els veïns amb els fills, amb tothom! Ja veureu com cada vegada us expressareu millor, aprendreu coses i canviareu junt amb els altres.

Els missatges assertius solen ser més llargs, però molt més bonics i respectuosos.

No digueu als nens:
- Calla!
És molt millor:
.- Podries estar un moment en silenci mentre parlo per telèfon? De seguida parlem i m'ho podràs explicar millor. :)

Tingueu sempre a punt una resposta assertiva i si pel que sigui no és així, no passa res. Reflexioneu i l'andemà corregiu el missatge: si vau estar agressius us disculpeu i argumenteu, si vau estar passius respireu i argumenteu.

Expressant-nos creixerem!