Família i escola

Al món líquid les estructures estan canviant. La cooperació i el treball en equip cada dia s'han d'anar fent més presents en tots els àmbits malgrat encara ens costi molt de canviar els rols.

En el món educatiu cada vegada hi intervenen més sistemes. Sense oblidar la gran importància de l'entorn, que ja vam comentar en una entrada anterior, els sistemes família i escola han de fer encara grans passos d'acostament, col·laboració i treball en equip per un mateix objectiu: educar els infants.

Ahir escoltava en Joan Garriga, president de l'Institut Gestalt i terapeuta sistèmic. Una de les preguntes que li feien, anava referida a quins canvis caldria introduir en el món educatiu i, des del seu punt de vista sistèmic, va argumentar a favor d'aquest acostament família i escola.

Garriga, com molts altres, pensava que aquests sistemes estan encara massa allunyats i poc comunicats.

Als docents els costa entendre la diversitat de pares i mares i entendre les circumstàncies familiars més enllà de l'escola. Les famílies se senten incompreses, de vegades renyades i massa sovint anar a l'escola és anar a sentir una llista de normes que els/ens fan sentir insegurs.

Als docents els/ens passa quelcom semblant. Es senten menystinguts per les famílies que no s'acosten a l'escola a demanar-los consell per l'educació dels seus fills, al contrari, si ho fan (pensen ells) és per expressar queixes sobre infants mancats de límits que criden l'atenció com poden.

Pensament d'una mare
"Si vaig a l'escola la mestra em dirà que no he posat la beta a la bata, que massa sovint li poso mandarina per esmorzar, que els dilluns quan torna de casa el pare ve mort de son, que no es pot prioritzar el futbol ni la música quan no acaba les sumes, que... quan jo m'esforço per tenir-ho tot a punt, donar-li fruita i a futbol és on el meu nen és més feliç... si no hi ha entrevista, ni m'hi acosto..."

Pensament d'una mestra
"Sempre està despistat, perd la jaqueta i com que no porta el nom no sabem ni de qui és i no la venen ni a buscar i deprés diuen que hi ha crisi. Els deures sempre estan per fer, o se'ls han deixat a una altra casa o havíen d'anar a futbol... li deixen fer tot el que vol i no els diguis res que s'enfaden... per això no malgasto esforços cridant-los..."

Dins la teoria sistèmica, en la teoria de la comunicació humana, un dels axiomes fa referència a la puntuació de freqüencies. En aquesta comunicació família-escola, sovint, en els exemples que hem posat es donaria una mala comunicació per mala puntuació de freqüencies. Dit popularment seria el "no el saludo perquè no em saluda".

I qui ho trenca això? Doncs el que pensa més. Quan faig assessoraments amb docents els dic que ells són els professionals i per tant els que han de trencar la mala puntuació de freqüencies. Aquest bloc, va dirigit a tots, families i docents, jo mateixa sóc mare i docent, per tant, a tots us convido a treballar-hi.

I com es fa? Amb una comunicació assertiva: expressant, reflexionant, argumentant, escoltant... i finalment treballant en equip.

Ho aconseguirem perquè els infants s'ho mereixen!

"Compartir és estimar"

Avui us deixo l'enllaç del Departament d'Ensenyament "Família i escola, junts x l'educació", un recurs per tots.