En el passat la intel·ligència semblava quelcom estàtic fixat principalment per la genètica i que seguia uns paràmetres lògics i lineals que es podien mesurar utilitzant tests que empren bàsicament formes, lletres i números. D'aquí en va sorgir el conegut "quocient intel·lectual".
Encara hi ha gent que ho veu així i l'escola n'és molt hereva d'aquest concepte, i segurament encara hi ha tests que parteixen d'aquesta linealitat i gradació.
Per sort però, hi ha cada dia visions més plurals al respecte, que amplien mirades i de les quals, esperem que aviat impregnin l'educació en totes les seves formes.
Cada nou estudi deixa els factors genètics (que no es poden canviar com el color dels ulls) com a menys importants per passar a ser pràcticament irrellevants en l'actualitat. Si fa 100 anys es pensava que naixíem amb una determinada intel·ligència que no es podia canviar, ara els estudiosos de la intel·ligència han girat la balança a favor de l'ambient, per tant no ens en podem desentendre. La intel·ligència com la creativitat, depenen de l'educació i es poden aprendre.
Darrers estudis psicològics han determinat uns 25 atributs de la intel·ligència i diferents maneres d'expressar-la.
Howard Gardner va plantejar la teoria de les intel·ligències multiples (lingüística, espacial, kinestèsica, interpersonal i intrapersonal) i darrerament ha plantejat les cinc ments pel futur de les que vam parlar en un altre post. Manté que l'educació hauria de tenir presents les diferents intel·ligències.
Robert Sternbertg distingeix tres tipus d'intel·ligència: analítica, creativa i pràctica.
Eudald Carbonell parla d'intel·ligència operativa o la capacitat de crear eines amb altres eines.
Daniel Goleman parla d'una intel·ligència emocional i una intel·ligència social.
Robert Cooper parla del cervell del cor i del cervell de "l'intestí".
La intel·ligència doncs ja ha superat el cervell i el sistema nerviós i s'expandeix cap a altres zones del cos, ja ho veieu.
Segons Ken Robinson, docent i estudiós de la creativitat, la innovació i l'aprenentatge, la intel·ligència té 3 grans trets:
- És heterogènia. Va molt més enllà dels números i les paraules i es pot deixar veure de moltes maneres diferents.
- És dinàmica i interactiva. Aquesta és la raó per la qual intel·ligència i creativitat van de la mà. Cal establir relacions i noves connexions. Enllaça amb la intuïció i la imaginació. Einstein estudiava totes les formes d'expressió per tal de crear noves connexions i ser més creatiu.
- És peculiar com una empremta dactilar.
Com sempre, cada nova descoberta ens fa adonar del llarg camí que tenim per recórrer, però també ens permet fer noves connexions i CREAR!!!
La intel·ligència, com la creativitat, es pot aprendre i pot créixer al llarg de la vida. És heterogènia, dinàmica i peculiar i es troba a tot el cos, no només al cervell. Aquesta és una gran descoberta per a l'educació que pot crear noves formes d'ensenyar i aprendre més integrals.
No es tracta d'arraconar la llengua i les matemàtiques, al contrari, es tracta d'enriquir-les i fer-les créixer dins d'un tot. És tracta d'aprendre llengua i matemàtiques i esport, i música i... CREANT!
Aquestes noves maneres d'ensenyar seran heterogènies, dinàmiques, particulars i plenes de creativitat, perquè només fent créixer la nostra intel·ligència i creativitat d'adults podrem ser models en la docència i en la família d'aquesta nou paradigma.
Un repte per gaudir! Siguem creatius! ;)
No hay comentarios:
Publicar un comentario