domingo, 22 de junio de 2014

Foguera de Sant Joan

La tradició diu que el foc de Sant Joan purifica i per això és llencen a la foguera els trastos vells que ja no serveixen. 

Molts autors pensen que cal una transformació de l'educació per això a mode de divertimentto us proposo que diem aquelles coses que ja no ens serveixen en aquesta Educació Líquida i que llençaríem a la foguera de Sant Joan.

Comencem des del post però espero que hi afegiu tot el que us sembli des dels comentaris, facebook...

- Per Sant Joan acaba sempre el curs escolar i les cases amb infants i joves tenen les taules plenes de llibres de text rebregats. La primera cosa que hauria d'anar a la foguera seria aquest abús del llibre de text com a eina, gairebé única, d'ensenyament-aprenentatge. Sense tants llibres podríem fer servir materials més autèntics i reals, alguns creats per nosaltres mateixos.

- En segon lloc per seguir amb la tradició i començar llençant el més estrictament material, llençaria els pupitres i els espais uniformes per crear espais més reals i que fomentessin la vida, l'intercanvi, la bellesa... i s'assemblessin més a les cases que a les fàbriques. 

- En tercer lloc llençaríem les jerarquies i crearíem models més horitzontals i democràtics. No hi hauria disciplines amb més valor que d'altres perquè totes són necessàries i totes creen coneixement en un model interdisciplinari...

- També llençaríem l'abús de silenci i el restar immòbils tantes hores en una cadira

Llavors, ens pintarem la cara i tocarem ritmes amb els tambors i ballarem danses al voltant les fogueres. ;)

I vosaltres, què llençaríeu a la foguera de Sant Joan per començar un nou curs sense andròmines?

Bona revetlla!


sábado, 21 de junio de 2014

Ressenya. El Elemento. Ken Robinson.

Autor: Ken Robinson con Lou Aronica
Títol: El Elemento
Editorial: Debolsillo Clave
Any: 2013
Pàgines: 359

(He llegit l'edició de butxaca, en castellà, més econòmica. L'Element també s'ha traduït al català.)

L'Element és un llibre molt  interessant que fa bones aportacions al món educatiu i a l'estímul d'aprendre de totes les persones en general, ja que el seu tema principal és la creativitat.

Ken Robinson, l'autor, ens diu que tots nosaltres tenim unes capacitats, talents, potencials a desenvolupar, que poden ser diverses i que convergeixen en el punt que ell anomena l'Element.  Sosté que l'educació massa vegades no potencia o fins i tot reprimeix que les persones puguin ser creatives i actuar des del seu element. 

A partir d'aquesta tesi repassa conceptes com intel·ligència, imaginació, formes d'aprenentatge... al meu entendre d'una manera molt encertada i que podríem tenir més presents en el dia a dia a l'aula. 

Sosté també altres idees, com que per trobar l'element convé trobar una "tribu" o persones amb interessos afins, que les persones que han trobat l'Element es senten afortunades, parla també del paper dels mentors. Diu també que mai és massa tard per posar-se en marxa i fer el que ens agrada, tant si és des del lloc de treball o no. Sosté que trobar i actuar des de l'Element és bàsic per tenir una vida equilibrada i satisfactòria i millorar així la societat.

Al llarg del llibre es van presentant diverses històries de personatges reals, alguns molt coneguts, de com han arribat a descobrir, treballar i "triomfar" des del seu Element. Es tracta d'una llarga llista amb noms molt diversos i de disciplines molt diverses. 

Des del punt de vista educatiu fa grans aportacions que penso que caldria tenir molt presents:

- L'Educació hauria de portar a les persones a trobar el seu Element. 
Sense menystenir la importància de l'educació i just per això, massa vegades, persones amb grans talents i molt d'èxit han fracassat en el món educatiu.

.- Un punt amb el que no podem estar més d'acord és el que tracta la jerarquia de disciplines com a obstacle per actuar des de l'Element i ser creatius.  En aquest punt es fa una aposta clara i ben estructurada per la interdisciplinarietat.

- L'educació no ha de ser estandaritzada sinó personalitzada. Accepta les proves com a diagnosi però fa una crítica a les proves estandaritzades que en països com els USA i el Japó s'han convertit en negoci i base de l'educació.

- Com a models educatius interessants per a que les persones trobin el seu Element cita Regio Emilia ja que es dedica molt de temps a l'art i els alumnes aprenen molts llenguatges simbòlics. Destaca també la metodologia de la recerca que s'empra a Reggio Emilia. Un altre projecte és el de Grangeton, aquí les paraules clau són "experimental"i "contextual". El seu director diu que les mates guanyen sentit quan s'administra una caixa registradora o la música quan s'han d'escollir les cançons per l'emissora de ràdio... També esmenta les Escoles A d'Oklahoma que també treballen des de l'art, interdisciplinariament, per mitjà de l'experiència...

El considero un llibre molt recomanable per a tothom que li agradi reflexionar sobre l'educació, la societat actual i la creativitat. Sobretot el darrer capítol dedicat més concretament als temes educatius m'ha semblat una visió aclaridora i molt interessant del món educatiu actual. Aquesta visió queda resumida en una metàfora del món de la restauració: dels estandars són com el fast food i la personalització com els criteris Michellin.

Tot i que l'autor en tot moment parla en plural de les capacitats i sempre esmenta que se'n poden tenir més d''una, faria una crítica al títol en singular: L'Element. Aquest títol em recorda una mica a llibres d'autoajuda. També algunes de les històries reals, tot i ser molt didàctiques i entretingudes són (el mateix autor ho diu) força epifàniques.  Segurament aquest enfocament és didàctic i entretingut i ajuda a la difusió.

Com hem dit també, la visió del món educatiu que es proposa em sembla molt encertada i ben argumentada i des d'aquí us convido a fer una innovadora lectura educativa per aquest estiu.

Robinson ha seguit treballant en aquestes idees en diversos llibres que donen continuïtat al que avui ressenyem.

Bon estiu i bones lectures!

sábado, 14 de junio de 2014

Tinc sort!

Ken Robinson diu que les persones que han trobat el seu Element o lloc on convergeixen les seves capacitats en un espai de creació, es solen definir com a afortunades.

Aquestes persones treballen i viuen en un espai d'aprenentatge i creació constants que els fa sentir que tenen sort. Dic treballen i viuen perquè sovint el treball i la vida es barregen i són la mateixa cosa. Evidentment que el seu treball té horaris i agendes i calendaris i tasques diverses, no només creatives, però en conjunt gaudeixen d'aquesta amalgama de treball, vida, aprenentatge i creixement personal que els/ens proporcionen un gaudi que els/ens fa dir: "tinc sort!".

La sort però, com han determinat molts psicòlegs en els seus estudis, depèn més de l'actitud que de forces sobrenaturals. Davant uns fets quotidians podem sentir-nos d'una o altra manera segons quina sigui la nostra actitud.  Aquesta actitud també ens permetrà veure més o menys possibilitats al nostre entorn i reaccionar-hi d'una forma creativa. Estar atents a la intuïció i no només a la raó o convertir la mala sort en bona són altres factors importants.

Aquest lloc que Robinson anomema l'Element i que ens fa sentir afortunats pot ser molt divers i no lineal. De vegades ens sembla que hem de ser cridats de forma epifànica a una sola tasca quan normalment la creativitat es troba en les connexions i els pons entre els diferents elements que conformen les nostres capacitats i poden ser tan dispars com puguem imaginar.

No us vull avorrir explicant-vos la meva vida, però sí que us vull dir que TINC SORT!

M'agrada l'Educació perquè és per mi un espai únic de creació, en ella hi conflueixen múltiples tasques que en un moment donat he pogut desenvolupar. Sóc mare i he fet docència directa a pràcticament tots els nivells educatius, presencial i telemàtica, he pintat, he retallat, he plantat gira-sols, he jugat a futbol, he cantat, he portat una coral, he fet viatges i excursions, he escrit, he llegit, he fet pàgines web, he coordinat projectes i he participat en d'altres, he treballat sola i amb companys i equips extraordinaris, he reflexionat i he actuat, he superat reptes i he fracassat en d'altres... he fet tantes coses... però el millor de tot, és que no me'n canso mai, perquè sempre hi puc aprendre més i més sobre coses tan diverses...

Per sort ;), no sóc l'única que té aquesta percepció en el món de l'Educació, o sigui que:

TINC SORT!
TENIM SORT!

Altres posts relacionats:
El valor de l'avorriment.
El temps dels genis.
La ment creativa
Interdisciplinarietat
L'art per educar les emocions i la creativitat.

lunes, 9 de junio de 2014

La intel·ligència i les intel·ligències

El concepte d'intel·ligència està canviant molt i és important que ens en fem ressò perquè afecta de manera important a com veiem l'educació i el creixement i millora de les persones.

En el passat la intel·ligència semblava quelcom estàtic fixat principalment per la genètica i que seguia uns paràmetres lògics i lineals que es podien mesurar utilitzant tests que empren bàsicament formes, lletres i números. D'aquí en va sorgir el conegut "quocient intel·lectual".

Encara hi ha gent que ho veu així i l'escola n'és molt hereva d'aquest concepte, i segurament encara hi ha tests que parteixen d'aquesta linealitat i gradació.

Per sort però, hi ha cada dia visions més plurals al respecte, que amplien mirades i de les quals, esperem que aviat impregnin l'educació en totes les seves formes.

Cada nou estudi deixa els factors genètics (que no es poden canviar com el color dels ulls) com a menys importants per passar a ser pràcticament irrellevants en l'actualitat. Si fa 100 anys es pensava que naixíem amb una determinada intel·ligència que no es podia canviar, ara els estudiosos de la intel·ligència han girat la balança a favor de l'ambient, per tant no ens en podem desentendre. La intel·ligència com la creativitat, depenen de l'educació i es poden aprendre.

Darrers estudis psicològics han determinat uns 25 atributs de la intel·ligència i diferents maneres d'expressar-la.

Howard Gardner va plantejar la teoria de les intel·ligències multiples (lingüística, espacial, kinestèsica, interpersonal i intrapersonal) i darrerament ha plantejat les cinc ments pel futur de les que vam parlar en un altre post. Manté que l'educació hauria de tenir presents les diferents intel·ligències.

Robert Sternbertg distingeix tres tipus d'intel·ligència: analítica, creativa i pràctica.

Eudald Carbonell parla d'intel·ligència operativa o la capacitat de crear eines amb altres eines.

Daniel Goleman parla d'una intel·ligència emocional i una intel·ligència social.

Robert Cooper parla del cervell del cor i del cervell de "l'intestí".

La intel·ligència doncs ja ha superat el cervell i el sistema nerviós i s'expandeix cap a altres zones del cos, ja ho veieu.

Segons Ken Robinson, docent i estudiós de la creativitat, la innovació i l'aprenentatgela intel·ligència té 3 grans trets:

- És heterogènia. Va molt més enllà dels números i les paraules i es pot deixar veure de moltes maneres diferents.

- És dinàmica i interactiva. Aquesta és la raó per la qual intel·ligència i creativitat van de la mà. Cal establir relacions i noves connexions. Enllaça amb la intuïció i la imaginació. Einstein estudiava totes les formes d'expressió per tal de crear noves connexions i ser més creatiu.

- És peculiar com una empremta dactilar.

Com sempre, cada nova descoberta ens fa adonar del llarg camí que tenim per recórrer, però també ens permet fer noves connexions i CREAR!!!

La intel·ligència, com la creativitat, es pot aprendre i pot créixer al llarg de la vida. És heterogènia, dinàmica i peculiar i es troba a tot el cos, no només al cervell. Aquesta és una gran descoberta per a l'educació que pot crear noves formes d'ensenyar i aprendre més integrals. 

No es tracta d'arraconar la llengua i les matemàtiques, al contrari, es tracta d'enriquir-les i fer-les créixer dins d'un tot. És tracta d'aprendre llengua i matemàtiques i esport, i música i... CREANT!

Aquestes noves maneres d'ensenyar seran heterogènies, dinàmiques, particulars i plenes de creativitat, perquè només fent créixer la nostra intel·ligència i creativitat d'adults podrem ser models en la docència i en la família d'aquesta nou paradigma.

Un repte per gaudir! Siguem creatius! ;)



jueves, 5 de junio de 2014

Puc anar a fer punta? El cos i el moviment en l'educació.

A molts alumnes, amb bons i no tan bons resultats acadèmics, si els preguntes quin és el millor moment de la jornada escolar et diran que és l'hora del pati quan poden córrer i saltar, jugar a futbol, a goma o a boles...

Sabem que rebem informació i aprenem de tres formes: visual, auditiva i kinestèsica o per mitjà del moviment. En algunes persones predomina la recepció visual, mentre que en d'altres ho fa la kinestèsica o l'auditiva.

Si observem l'escola a l'hora d'introduir els continguts per mitjà d'aquestes tres formes ho fa d'una manera molt desigual a favor de les formes auditiva i visual mentre que el moviment i la comprensió i expressió del món per mitjà del cos és pràcticament inexistent.

Molts alumnes aconsegueixen adaptar-se a aquest sistema que redueix la seva expressió corporal a l'esbarjo i a dues sessions d'educació física setmanals. Els que poden, complementen amb extraescolars aquesta necessitat innata d'aprendre movent el cos. D'altres però en surten més perjudicats i ho pateix el seu rendiment acadèmic. D'altres, s'hi adapten tant, que es converteixen en persones adultes incapaces de gaudir de la dansa o la pràctica esportiva. Infants, joves i adults necessitem conèixer els nostres canals prioritaris de recepció i expressió per utilitzar-los tots i equilibrar-los. 

En el meu cas, per exemple, són prioritàries les formes visual i el moviment mentre que l'auditiva em convida a desconnectar. Sabent-ho prenc apunts i faig esquemes ben visuals quan m'he d'estar estona escoltant i sempre que puc vaig a fer punta al llapis ;)

Per no haver d'anar tant sovint a fer punta, el que aquest post proposa és introduir el moviment, com a canal de recepció i treball de les diferents matèries. Aprendre llengua ballant o matemàtiques jugant a futbol...

Incorporar el moviment com a eina d'ensenyament-aprenentatge connectaria amb una forma plaent i emocional d'adquirir continguts educatius. Es tracta de fer el cos més present en l'educació i, de la mateixa manera que proposem un temps de lectura en silenci, reflexiu i introspectiu, proposem espais pel llenguatge oral... també proposem espais on el cos i el moviment formin part dels aprenentatges.

Com sempre...
Sigueu creatius! I sempre en moviment! ;)









martes, 3 de junio de 2014

Els tres desitjos humans: plaer, vincles i millora.

Diuen els filòsofs que tots els éssers humans tenim tres desitjos que hem de satisfer per ser feliços. Siguem com siguem: d'ètnies, de cultures, amb experiències i valors diferents, aquests tres desitjos es mantenen en tot ésser humà.

El primer és el desig de plaer. Trobar-nos a gust i tenir benestar material i emocional.

El segon consisteix en establir vincles afectius. Tots volem que ens estimin i ser reconeguts com a persones.

I el tercer és la millora. Establir fites per créixer com a persones des del cor, la ment i la voluntat.

Si ens quedéssim amb el mer hedonisme del primer desig no aniríem gaire enlloc.
Si ens quedéssim amb els afectes sense autonomia no creixeríem gaire com a persones.

Per això hem d'establir fites i objectius de millora per ser cada cop més autònoms i responsables amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb l'entorn.

Establir fites de millora, tant en l'àmbit familiar com escolar, vol dir educar.  Educant cor, ment i voluntat en un ambient plaent i afectiu satisfarem els tres desitjos.

Pel que fa a les diferents disciplines relacionades amb la ment lingüística, matemàtica... hem seqüenciat més bé o més malament moltes fites.

Pel que fa a l'educació emocional però, encara estem a les beceroles pel que fa a establir fites de millora,  per ser conscients, per exemple,  de quan sentim ira o volem superar la timidesa... entre moltes d'altres situacions emocionals que ens poden bloquejar el creixement personal i intel·lectual.

Establint fites eduquem també la voluntat, l'autonomia i l'autodirigir-nos en els nostres aprenentatges al llarg de la vida.

Em plau manifestar que estem avançant molt ràpidament. Dissabte passat 150 professionals de l'Educació Infantil del Baix Empordà, comarques gironines i arreu... van intercanviar idees sobre l'educació emocional en la IV Jornada d'EI que organitza el Servei Educatiu del Baix Empordà.

Educant amb el cor obrim la ment!

Tots els que hi érem en vam gaudir molt!