jueves, 15 de mayo de 2014

L'acollida

Aviat farà 10 anys que es van crear les Aules d'Acollida als centres educatius i aquest petit post d'avui va per elles i els seus tutors i tutores.

Aleshores l'arribada d'alumnat nouvingut de procedència ben diversa i amb nivells d'escolarització també molts diferents era molt alta, sobretot en comarques costaneres com la nostra.
Aquell alumnat suposava molts reptes que les aules d'acollida van entomar de forma molt eficaç.

El primer repte i el més evident va ser lingüístic: transmetre la llengua oral al nou alumnat perquè pogués seguir l'escolarització en la llengua vehicular, molt sovint també alfabetitzar a nivells i edats que no són pròpies del nostre sistema educatiu. A nivell lingüístic les Aules d'Acollida van anar creant la seva pròpia didàctica a la carta segons cada alumne amb elements de la de les llengües estrangeres, de l'alfabetització... Per altra banda aquestes aules i els seus centres van acollir també les llengües d'origen d'aquests nous alumnes amb activitats i referències al plurilingüisme als seus projectes.

Però parlar d'Aules d'Acollida és també parlar d'educació emocional. Molts alumnes també arriben amb bloquejos fruit del dol migratori i del xoc cultural, que l'entorn de l'Aula d'Acollida ajuda a dissipar de seguida. En aquest aspecte i absolutament lligat amb el lingüístic els centres van anar inventant activitats diverses d'acollida com el company-guia, l'amic-lector o les parelles lingüístiques. La tasca dels tutors i tutores d'Aula d'Acollida és en aquest sentit molt rellevant també.

El fet de tenir aules d'acollida també ens va fer aprofundir d'una forma més explícita sobre el concepte d'acollida en altres àmbits: els canvis d'etapa de l'alumnat, l'arribada de nou professorat al centre... i parlàvem de centre acollidor

I el centre va començar a plantejar-se la interculturalitat i la gestió de tota aquesta riquesa i diversitat.

El camí de les Aules d'Acollida segueix de forma consolidada. Està essent un plaer compartir aquests quasi 10 anys amb l'alumnat, tutors i tutores... anècdotes, cerques,  treball conjunt...

Bona feina!


sábado, 3 de mayo de 2014

Ressenya. Com una novel·la. Daniel Pennac.

Autor: Daniel Pennac
Títol: Com una novel·la
Editorial: Empúries
Any: 1993
Pàgines: 167

Obrim una nova secció de ressenyes al bloc d'Educació Líquida amb el lleuger assaig de 1993 de Daniel Pennac "Com una novel·la".

El tema principal d'aquest assaig és la disminució de l'índex de lectura, sobretot per part dels joves.
 
Sabent, com sabem, que vivim en una societat de la imatge, Pennac ens proposa anar una mica més enllà de les habituals lamentacions que es limiten a culpar la televisió i les tecnologies en general de la pèrdua d'interès dels joves per la lectura i ens proposa una revisió dels nostres hàbits lectors tan a casa com a l'escola, fent un recorregut per totes les edats i etapes que implica la lectura. En aquest sentit és un llibre interessant tant per pares com per docents, ja que tots ens hi podem veure reflectits en un moment o altre.

Pennac comença dient: "El verb llegir no admet l'imperatiu."

El capítol 5 sols conté aquesta frase:

"¡Que n'érem de bons pedagogs, quan no ens amoïnàvem per la pedagogia!"

Pennac proposa transmetre el gaudi per la lectura sense obstacles ni frens. 

Ens diu als pares que mentre que quan els infants són petits gaudim de llegir-los en Polzet 500 vegades, més endavant els deixem nàufrags en oceans textuals.

Més endavant, ens alerta dels perills d'omplir d'activitats a infants i joves i del valor de l'avorriment, també per a fomentar l'hàbit lector. Ens diu: 

"Ni una sola oportunitat donada al miserable quart d'hora de retrobament en sí mateix.
...
El llarg avorriment...
Que converteix en possible qualsevol creació."

Els docents, per la nostra banda, els fem omplir fitxes de lectures i llegir llibres a granel, sense tenir presents els seus gustos o dificultats.

Ens reclama un i altra cop que pares i docents llegim en veu alta als infants i joves tot deixant que els llibres parlin amb la seva pròpia veu.

El darrer capítol és el dedicat als DRETS DEL LECTOR:

1- Dret a no llegir
2- Dret a saltar pàgines
3- Dret a no acabar el llibre
4- Dret a rellegir
5- Dret a llegir qualsevol cosa
6- Dret al bovarysme (malaltia de transmissió textual)
7- Dret a llegir en qualsevol lloc
8- Dret a fullejar
9- Dret a llegir en veu alta
10- Dret a callar

Un llibre que si no fos perquè respectem els drets del lector seria lectura obligatòria per tots aquells que volem promoure el gust per la lectura.

Paradoxalment la primera ressenya la fem d'un llibre que es mostra crític amb el nostre afany de ressenyar i de remarcar "extractes escollits" i transmet tot ell el veritable "Gust per la lectura" insistint en minimitzar els intermediaris entre els llibres i els lectors. 

Pels que no tenen costum de llegir assaig dir-los que la prosa de Pennac sempre és "Com una novel·la":  lleugera i de lectura molt àgil i agradable.

Molts, entre els que em compto, vam descobrir Daniel Pennac amb aquest llibre i ens vam enamorar de la seva facilitat per combinar llengua, literatura, docència  i descripció de la societat actual amb una prosa fresca i uns assajos molt literaris.

I per acabar, un darrer extracte sobre el temps de lectura:

"El temps per llegir, com el temps per estimar, dilata el temps per viure."

Gaudiu-lo!