sábado, 26 de abril de 2014

Magazine de Radio Bisbal 26.4.2014. Conversa amb Dolors Figueres i Núria Trilla

Magazine de Ràdio Bisbal 26.4.2014


Conversa amb Dolors Figueras i Núria Trilla sobre parelles lingüístiques als centres educatius de la Bisbal d'Empordà i altres projectes d'entorn.

Dolors Figueras tècnica de l'Oficina de Català del Consorci per a la Normalització lingüística (CPNL)
Núria Trilla tècnica de l'àrea d'educació de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà.

Enllaç a l'àudio del programa per si voleu fer podcast.


Temes tractats

- Voluntariat per la llengua amb adults. Organització, 10 anys...
- Parelles lingüístiques als centres educatius: 6 anys a Torroella de Montgrí, 2 anys a la Bisbal, actes d'inauguració, actes de cloenda, ...
- El vídeo que s'ha fet enguany des de les escoles.
- Projecte Rossinyol.
- Escriptors a les escoles.
- Àvies recuperadores de contes.
- Jocs Florals.
- Suport als alumnes que es matriculen a la IOC per graduar-se. Seguint el model de Figueres.
- IAL Itinerari d'Acollida Lingüística.

Entrada d'aquest bloc relacionada amb el tema del programa.

- Parelles lingüístiques als centres educatius

jueves, 24 de abril de 2014

Els no-llocs i els centres educatius

Si Zigmund Bauman va definir la societat actual com a "Societat líquida", una societat que perd solidesa per guanyar en flexibilitat i d'aquí en deriva també una "educació líquida". El concepte líquid de Bauman reflecteix una realitat que en si, no es destaca ni positiva ni negativa, simplement en un constant canvi que imposa nous reptes en tots els àmbits i també en l'educatiu.

L'antropòleg Marc Augé, en canvi, ens proposa uns conceptes en el marc del que ell anomena la hipermodernitat, una mica preocupants i que recorden a "El món feliç" de Huxley.

Augé en aquesta hipermodernitat ens parla dels no-llocs. Els no-llocs són espais sense personalitat ni diversitat on la gent s'hi troba de pas: aeroports, centres comercials, franquícies... però aquests no-llocs, cada vegada més presents, són plens de no-persones, la negació dels ciutadans i la seva diversitat. Aquestes no-persones mengen no-patates transgèniques en no-restaurants... i així anar fent...

Korstaje hi aprofundeix dient que si els llocs creen drets, els no-llocs creen no-drets.

Així com el concepte de societat líquida de Bauman, com jo l'entenc, és un fet en sí que sorgeix de la pròpia societat, molts dels no-llocs sorgeixen de polítiques alienants amb lleis autoritàries i retrògrades que posen la cultura amb les taxes cada cop més altres (21% IVA, per exemple), que perjudiquen el petit comerç de proximitat, que ataquen la diversitat lingüística, cultural i pedagògica imposant lleis que promouen l'analfabetisme i la segregació...

Els que tenim la sort de ser de poble encara mengem tomates del pebrot de l'hortet aborígen de casa i de l'escola. Però us he volgut fer cinc cèntims d'aquest concepte de no-lloc perquè si no en som conscients correm el perill que els nostres centres educatius públics esdevinguin no-escoles i no-instituts.

Per dir-ho més explícitament, lleis com la LOMCE pretenen convertir els centres educatius en no-llocs, uniformitzar i excloure.

Aquest article sobre els no-llocs és entenedor i potser us pot interessar.



jueves, 17 de abril de 2014

El temps dels genis

Avui els diaris tornaven a reflectir el creixement de Google en aquest primer trimestre de l'any. Ja hem esmentat altres vegades la frase del seu creador, John Cleese:  "Si vols treballadors creatius, dona'ls prou temps per jugar."

Són coneguts els espais de descans agradables als centres de treball d'aquesta empresa, però avui al bloc d' Edutopia es feia referència a una altra pràctica de Google que seria molt interessant d'introduir adoptant formes diverses (es tracta de ser creatius) als nostres centres educatius. Ens referim a la política del 20% del temps, que ara us explico:

Els treballadors de Google poden treballar el 20% del seu temps ens projectes propis, més enllà dels seus projectes o tasques quotidianes. 

De fet, els docents, tot i que cada vegada la tendència és més la contraria i disposem de menys hores per a l'intercanvi i assumim aquest 20% o molt més, fora de l'horari, és cert que molts a més de fer molt bé la seva feina o just a causa d'això, se'ls encén una llum i escriuren llibres, blocs, cerquen manualitats, experiments i els proven abans de portar-los a l'aula... i molt més...

Amb això vull dir que està molt bé la pràctica de Google però que tampoc han inventat la sopa d'all, que els docents, tot i que hem de lluitar per ampliar aquests espais, som gent creativa i que això tampoc ens ve tant de nou com a treballadors. El més interessant de Google, al meu entendre, és la sistematització i aquest reconeixement explícit d'aquests espais més creatius.

Ara bé, al post d'Edutopia no se'ns parla dels docents, se'ns parla dels alumnes.

Què us semblaria deixar un 20/ de l'horari de l'alumnat per a que els nois i noies treballessin en els seus propis projectes? 

A mi m'ha agradat tant la idea que li he posat nom: "El temps dels genis".

En aquests espai els alumnes amb un guiatge docent podrien treballar sobre allò que ells volguessin.

Aquests són alguns avantatges que de primera em venen al cap.

- Seria un espai d'autèntica creació que connectaria amb el cor, amb els interessos de cada alumne, amb el que realment el fa aixecar de la cadira, el motiva i porta a dins.

- Seria interdiciplinari i molt probablement connectaria d'una manera o altra amb els temes de les altres matèries, perquè ens passa a tots, que ens han de donar la guspira per encendre el foc.Per tant aquest temps suposaria també, moltes vegades, una ampliació del que es treballa a les matèries.

- Connectaria amb els valors de cada alumne i per tant estaria dirigit al món i a un mateix, contribuint en l'educació emocional dels nois i noies.

- Per força, el treball en aquest "temps dels genis" adoptaria formes de recerca i tractament de la informació, que com hem comentat altres vegades, al nostre entendre, són els més adequats metodològicament parlant.

- Seria competencial.

A mi personalment m'ha encantat la idea i us animo a adoptar-la als vostres centres i aules. Sigueu creatius a l'hora de buscar un espai per al "Temps dels genis": una tarda, un crèdit, en agrupaments flexibles... no sé... ;)

Digueu-hi la vostra...

viernes, 11 de abril de 2014

Parelles lingüístiques als centres educatius

Fa 10 anys que el Consorci per a la Normalització Lingüística va crear l'activitat de Voluntaris per la Llengua, en la qual, parelles d'adults, un de catalanoparlant (el voluntari) i un de nouvingut que vol aprendre o millorar el seu nivell de llengua oral, es troben setmanalment per fer conversa.

Al curs 2004-2005 es varen crear les Aules d'Acollida als centres educatius de Catalunya. Aquestes aules vetllen per l'acollida lingüística i emocional dels infants nouvinguts. Els bons resultats d'aquestes aules són inqüestionables tant en l'educació primària com en la secundària. A més però, molts centres educatius van anar trobant fórmules d'acollida i aprenentatge entre iguals com el company-guia (un altre alumne que s'oferia per a ajudar a ubicar-se al nou alumne al nou entorn: aules, centre, horaris...), l'amic-lector (un company voluntari per donar suport a un altre alumne nouvingut i neolector) i, entre d'altres, les Parelles Lingüístiques.

Seguint el patró del CPNL i amb el seu suport, fa 6 cursos que vam iniciar aquest projecte als centres de Torroella de Montgrí. Els alumnes cedeixen voluntàriament una de les seves hores del pati per a fer aquesta activitat. Es fa un acte de inauguració per centre on es formen les parelles, que de vegades són trios per a un major suport lingüístic i participació. Al llarg del segon trimestre es desenvolupa l'activitat i finalment tots els centres d'un mateix municipi es troben en un acte de cloenda on els ajuntaments respectius conviden a una mica de berenar i es fa l'entrega de diplomes per part del Consorci. Aquests actes de cloenda sempre són molt reeixits amb petites actuacions voluntàries d'entitats dels municipis com grallers, corals, conta-contes...

Es tracta d'una activitat rodona en molts sentits:

- A nivell pedagògic, com en el cas del "company-guia" i "l'amic-lector" estem parlant de treball cooperatiu i aprenentatge entre iguals.

- Estem parlant també "d'Aprenentatge-Servei" (ApS). Ja que tothom hi surt guanyant i es fa un servei a la llengua i a la comunitat.

- Els beneficis lingüístics, òbviament, de tots.

- Els beneficis acadèmics de tots els alumnes implicats també.

- I sobretot, potser el més remarcable al meu entendre, són els beneficis a nivell de cohesió social: moltes parelles es fan AMICS i un amic quan arribes a un nou país, és doblement un tresor.

- Destacar també que és una activitat en xarxa de molt baix cost. Entre tots els centres, els tècnics dels ajuntaments, el tècnic del CPNL i els assessors LIC van sorgint idees sempre engrescadores.

Actualment molts municipis al Baix Empordà organitzen Parelles lingüístiques als centres educatius.

Enguany a la Bisbal s'ha filmat un vídeo de l'activitat que s'ha passat a l'acte de cloenda. És un vídeo molt interessant perquè reflecteix amb imatges tots aquests aspectes que hem comentat: lingüístics, cohesionadors... i sempre amb l'alegria dels infants i joves.

No us el perdeu!

jueves, 3 de abril de 2014

La ment creativa és disciplinada, sintètica, respectuosa, ètica, lliure, feliç, crítica, participativa...

Howard Garner descriu 5 ments o formes de pensar que cal desenvolupar pel s. XXI o per moure'ns al món líquid. Aquestes formes de pensar no subtitueixen ni canvien la teoria de les intel·ligències multiples del mateix Garner en la que exposa que les persones tenim 7 formes diferents d'intel·ligènci en major o menor grau.

Les dues primeres ments fan referència a aspectes més cognitius o a intel·ligències com la lingüística, la matemàtica...

1- La ment disciplinada fa referència per una banda al treball amb diferents disciplines i a l'hora a la voluntat i el treball d'organització i execució.
2- La ment sintètica s'ocupa de prioritzar, organitzar, resumir... continguts.

Al mig trobem la ment creativa que necessita de les dues anteriors i de les dues següents que parlarem a continuació per expandir-se plenament.

La quarta i la cinquena es desenvolupen prioritzant aspectes interpersonals i intrapersonals propis de la intel·ligència emocional.

4- La ment respectuosa és la que es capaç d'integrar la diversitat d'idees, de cultures... per a fer créixer el coneixement.
5- La ment ètica és la que connecta amb els valors, que com ja van dir, han de guiar l'acció i la recerca.

Totes 5 ments són imprescindibles, però al meu entendre totes es fusionen o es troben en la ment creativa.
A Educació Líquida hem parlat altres vegades de COR, MENT I VOLUNTAT.

Quan el cor s'inpira amb valors que guien l'acció, sentiments, emocions... s'activa la ment, els processos cognitius que posen en funcionament destreses de cerca, organitzen, sintetitzen, prioritzen en aquest món infoxicatdigital, plurilingüe... destreses que han adquirit amb la voluntat d'una ment disciplinada que treballa amb tota mena de continguts i disciplines i les connecta i reorganitza per crear quelcom NOU.

Aquest procés pot ser tan senzill o tant sofisticat com calgui sempre que sorgeixi del cor, de l'emoció. Al meu entendre podem ser creatius fent qualsevol tasca/feina, si la fem amb "amor", com se sol dir.

Val a dir també, que un producte creatiu és quelcom nou però que com el procés pot ser senzill, crear no és quelcom minoritari, extravagant, reservat a artistes... com algunes visions romàntiques i alhora limitades de la creativitat ens han volgut fer creure. Crear està a l'abast de tothom, en tot moment. Els infants són molt creatius, si no els limitem.

Quan prenem decicions i actuem amb llibertat també estem creant, per tant, crear també vol dir ser lliures i valents. I també vol dir ser feliços en la mesura, que com vam comentar en un altre post, ser feliç vol dir aprendre i també perquè com hem dit, no hi ha creació si no connectem amb el cor.

Crear també ens permet educar el sentit crític, el fer-se preguntes... Crear també és interactuar, és compartir, és participar...

Com hem dit, les 5 ments que descriu Gardner són imprescindibles... per arribar a la creativitat. No s'hi val quedar-se a mig camí!

Aprendre és crear i crear és aprendre! Siguem creatius també educant, ensenyant... i seguirem aprenent!

(Imatge Farners Puente)