lunes, 30 de diciembre de 2013

Feliç 2014

Tot i que soni a estereotip m'he decidit a escriure un darrer post de l'any per desitjar-vos FELICITAT.

A aquest bloc n'hem parlat algun cop de la felicitat. Sovint diguem (com Tonucchi i d'altres) que la finalitat de l'educació és la FELICITAT. Tenim també tot un apartat, "L'Infant Feliç" dedicat al benestar emocional dels infants, ja que creiem fermament que els infants feliços, alegres, somrients... estàn molt més oberts a nous aprenentatges. Infants i adults, ja que aprendre i ser feliç van de la mà i duren tota la vida.

La Rosa Guàrdia, bona amiga i companya d'aprenetatges, m'ha deixat un llibre de filosofia: "La felicidad, desesperadamente" d'Andre Compte-Esponeville i estic gaudint i sent feliç amb les seves reflexions. ;)

Tots desitgem ser feliços però pocs s'hi senten: sigui perquè "seran feliços si..." satisfan un desig que un cop satisfet els avorrirà, sigui perquè no en tenim prou amb la felicitat i exigim eufòria, com diu l'artista Mazoni, sigui perque tenim creences que ens limiten o per qualsevol altra raó.

Potser perquè sóc optimista, però crec de debó que no tots els desitjos desapareixen un cop satisfets, i que una mica d'eufòria dóna el punt de desequilibri necessari a una vida equilibrada i que en el gaudir del camí anem sent una mica més lliures i anem aprenent amb alegria i plaer i de vegades amb tristesa i sofriment però amb la veritat i felicitat de l'aprenentatge de créixer i viure.

Gràcies a tots els que llegiu els meus rotllets i als que ens hem trobat per la vida (real o virtual, perquè tota és real i tota virtual) i hem compartit i après cosetes.
Que el 2014 siguem tots feliços, satisfem desitjos, tinguem moments d'eufòria, siguem més lliures i... poguem votar!!!

I moltes més coses, moltes més...

Som feliços perquè aprenem i aprenem perquè som feliços. (I si cantem... ja és eufòria hehehe)

A 9'8 m/s farem 365 voltes al món i, amb aquestes, una al sol.
Bon viatge!
Feliç 2014




viernes, 27 de diciembre de 2013

L'infant feliç. Els premis i el reforç positiu.

És ben sabut que els premis o reforç positiu són molt més eficaços a l'hora d'educar que els càstigs (tot i que aquests de vegades també són necessaris com a eines d'autocontrol de la conducta).

Avui però vull parlar una mica dels premis i el reforç positiu perquè no sempre s'utilitza de la manera més adequada.

En primer lloc dir que quan parlem de premis i reforç positiu parlem de molt més que de regals o d'objectes materials. Parlem d'estímuls que reforcen les conductes que volem en els infants. Aquest reforç positiu implica acceptació de la conducta i estimació.

Aquests estímuls més que fets puntuals s'han d'integrar en la nostra actitud cap als infants en forma de paraules amables, lloances, paraules d'encoratjament i confiança per desenvolupar tasques noves o complicades, expressions d'afecte i estimació, abraçades, gestos de confiança... i molt més.

Per altra banda, de tant en tant i com a mostra de que van les coses bé o també per fer més conscients processos de millora de conducta es poden premiar conductes que responen a una millora en aspectes diversos: de bon comportament, de rendiment acadèmic, d'autocontrol d'emocions...
En aquest punt els adults hauríem de mirar de buscar un premi que sapiguem que farà feliç l'infant (perquè sabem que és quelcom que desitja o que li agrada molt), que es correspongui al grau de dificultat que considerem a la nova conducta o tasca i tant bon punt trobem indicis positius, treure'ns, com un mag de la màniga, la bona sorpresa i reforç positiu.

Anem a posar un exemple:

Volem que un nen faci els deures de forma autònoma i responsable (demanant ajuda si cal) però assumint plenament la seva responsabilitat. Primer li expliquem que volem millorar aquest aspecte, li verbalitzem i li anticipem que ha de ser conscient que això és important pel seu rendiment i que li donem aquesta tasca. Ens podem posar un termini i utilitzar si ens sembla necessari algun sistema de control com posar un gomet al calendari... Si al llarg de la setmana o quinzena observem millores o fins i tot abans podem donar espontàniament un premi: "Ostres. Estic tan contenta que vas tan bé amb el que ens hem proposat que avui quan he passat per la botiga he pensat en comprarte aquesta baldufa que ens miràvem l'altre dia."  (I havíem dit NO)

Si ens fixem en l'exemple veurem que el premi no és una recompensa, ni un intercanvi ni un "soborn". És una sorpresa inesperada, pensada amb estimació. És així com cal fer servir els premis. No seria, al meu entendre, adequat dir "et compraré la baldufa si fas els deures tres dies".

Després de donar un premi material (com el de l'exemple) és possible que l'infant ens vulgui portar a negociacions d'intercanvi o recompensa com hem dit. Del tipus: "i si l'altra setmana també ho faig bé em compraràs l'altra joguina?". Ha de quedar clar que la seva obligació és fer els deures, portar-se bé o el que sigui, sense premis i que els premis són inesperats i controlats exclusivament pels adults.

Val a dir per altra banda que podem prometre premis, experiències als infants o fer negociacions del tipus: "D'acord, quan anem a Palafrugell anirem a la pista de gel com vam dir." Com adults hem de complir les promeses i ser ferms també amb el que prometem, però aquest és un altre tema.

En aquest post hem posat exemples de la vida familiar però val a dir que el reforç positiu i les expectatives positives són exactament igual d'importants a casa que a l'escola. Cal que pares i mestres encoratgin als infants a millorar tot donant-los les eines necessàries per fer-ho. És molt important també tenir expectatives positives en els processos de millora, objectivar-los i viure'ls amb fermesa i alegria.

"Si penses que pots, tens raó. Si penses que no pots, també."


sábado, 21 de diciembre de 2013

L'Infant Feliç. La separació dels pares.

Per començar, vull deixar clar que no hi ha res més desitjable que educar els fills cooperant amb una parella escollida on hi hagi amor harmònic i madur.

Per altra banda però m'he decidit a escriure un primer post (el tema és prou complex perquè n'hi hagi molts més) sobre el tema de la separació i/o divorci des pares perquè en el món líquid que vivim, la separació de les parelles amb fills és un canvi d'estructura molt freqüent que vivim (implicats inclosos) amb molts prejudicis que no ens fan cap bé i com és lògic tampoc fan cap bé als infants.

He fet algunes cerques sobre el tema i massa sovint s'enfoca d'una forma força traumàtica i al meu entendre amb alguns consells fora de lloc, fruit dels prejudicis que parlàvem.

És cert, tots els que hem viscut aquest procés de canvi d'estructura ho sabem, que no és fàcil. Hi ha moltes emocions implicades que hem d'aprendre a gestionar, moltes d'elles fruit dels prejudicis que parlàvem, que ens fan embolicar encara més la situació. Com he comentat en altres posts però, aquest procés, com tota crisi, és una oportunitat per revisar-nos com a éssers humans complets i millorar en molts aspectes, inclosa l'educació dels infants.

Si ens mirem la família com a sistema, (un dia us faré una mica de rotllet de la teoria sistèmica), la separació i el divorci són moments en que el sistema familiar es desequilibra temporalment. I els estils educatius es poden diversificar. Cal negociar i gestionar adequadament els processos educatius dels fills en un procés de separació i anar-los revisant de tant en tant, si cal. No és procés fàcil, ja ho hem dit, i de vegades algunes famílies necessiten suports i acompanyament.

El canvi de l'estatus antic al nou porta guanys però també pèrdues i dols a tots els implicats, que són emocions que cal també fer conscients i gestionar.

Amb parella o sense però, al meu entendre la premissa bàsica seria la de la il·lustració: som taronges senceres. Hem de treballar per ser persones lliures i independents econòmica i emocionalment. En aquest sentit, la diversitat, aquest cop d'estructura familiar, fa un cop més les seves aportacions.

Com hem dit, el tema implica moltes emocions i és prou complex com per anar-lo desgranant en futures entrades.

En aquest post voldria donar la idea central de revisar i ser conscients dels nostres prejudicis respecte el tema per tal de viure aquest període de desequilibri del sistema d'una forma positiva i intentant que sigui el més breu possible, amb pocs o cap passos intermedis, evitant i eliminant dependències, pensant també que la vida és canvi i que estem aprenent a ser cada dia més complets com a éssers humans.

De vegades he sentit que s'utilitza el terme en entorns escolars de famílies desestructurades per anomenar a famílies separades o en processos de separació. Dir que aquest terme no és correcte i implicaria prejudici i que com vam dir, l'estructura familiar no implica un estil educatiu concret. Com a professionals de l'educació hem de donar suport a totes les famílies perquè tendeixin a estils educatius més constructivistes i vetllar perquè desapareguin els prejudicis respecte l'estructura i per un treball més complet de la persona.

La resta de gent, començant pels implicats, que coneixem de primera mà el tema, hem de viure aquesta crisi com un gran aprenentatge, traient-nos prejudicis, sentiments de culpa, i altres emocions negatives, tot pensant que cada dia (amb parella o sense) som taronges més senceres que ens relacionem amb maduresa, sent conscients de les nostres emocions i per tant, donant un model correcte als nostres fills.

Ja hem dit que com tot aprenentatge implica canvi i un cop més hem de ser creatius per viure-ho de forma positiva i diferent. Ara que ve Nadal, època de moltes emocions, alguns nens faran cagar el tió a casa el papa, a casa la mama, a casa la xicota del papa...

Sigui com sigui serà un Nadal màgic. No en tinc cap dubte!
Que tingueu molt Bones Festes!


(Autor de la imatge: Joan Turu)

jueves, 19 de diciembre de 2013

L' Art per educar les emocions i la creativitat

En aquesta educació líquida tenim molts debats oberts i temes a mig definir dels quals mica en mica anem posicionant-nos.

Sobre la finalitat de l'educació. Volem educar treballadors i consumidors o homes i dones lliures, capaços d'estimar i ser feliços? Des d'aquest bloc, com Tonnuchi entre d'altres, apostem per una formació integral per anar cap a una educació de l'ésser humà complet.

Aquesta finalitat incideix directament en els continguts de l'educació. Si tradicionalment l'educació s'ha preocupat de fer treballar la ment, cada vegada som més els que ens adonem que cal treballar també la part emocional de l'ésser per estar en equilibri i alhora tenir la ment més oberta als aprenentatges més cognitius.

Si t'emociona el que fas estàs creant, diuen. Si estàs creant estàs en sintonia amb tu mateix i alhora estàs participant i servint als altres. Per poder crear és imprescindible tenir la ment oberta a aprenentatges, tècniques, instruments, metodologies, conceptes...
M'atreveixo a aventurar que potser cal primer educar el valor de la creativitat, emocionar-se amb la tasca i a partir d'aquí donar continguts a la ment.

Com hem dit, la creativitat connecta les persones amb ells mateixos i els emociona, aquest estat de "felicitat" dóna als individus diversitat de canals d'expressió i per tant redueix notablement els conflictes. Com més creatius, menys conflictes. Podríem valorar doncs el foment del valor de la creativitat també a l'hora de treballar la convivència, les relacions interpersonals, la competència social, l'asssertivitat...

Hi ha moltes maneres de treballar la creativitat. De fet, totes les formes d'expressió serien vàlides: lliures i sense frens.
Famílies i docents deixeu un espai ben ample per l'expressió dels infants en totes les seves formes. 

Avui però volem destacar el paper de l'art a l'hora d'educar les emocions i la creativitat.

En aquest sentit em permeto donar-vos a conèixer dues iniciatives que m'han emocionat.

En primer lloc el projecte "Veure i entendre", iniciat per l'escultor Javier Garcés amb l'exposició d'una de les seves obres als centres educatius. El projecte ha anat creixent amb més artistes implicats (Jaume Canet i Carlets) cedint les seves obres i treballant conjuntament en un seminari coordinat per la professora de l'institut de la Bisbal, Marta Alsina en el marc de l'ICE de la UDG.

En segon lloc, us vull presentar el treball de l'il·lustrador Joan Turu del qual he agafat la imatge que acompanya aquest post. Les seves imatges estan sota llicència creative commons i de ben segur que, com a mi, us emocionaran.


"Si t'emociona el que fas estàs creant."




viernes, 13 de diciembre de 2013

L'Infant Feliç. No em donis tot el que demano.

La Carta d'un fill/a a tots els pares i mares és certament un document molt bonic que dóna pautes molt interessants a les famílies per a posar límits i relacionar-se amb els infants i joves en general.

La primera pauta diu:
"No em donis tot el que demano. De vegades només demano per veure fins on puc arribar."

Aquesta primera és molt adequada a les dates que vénen pel que fa a regals i objectes materials. Val a dir però, que les demandes poden ser de qualsevol tipus i que hem d'actuar exactament igual.

Davant de la demanda que sigui, escoltarem a l'infant o jove amb respecte, el deixarem argumentar els motius de la seva demanda, reflexionarem i decidirem.

En moments com aquests, als volts de Nadal, és possible que infants i joves demanin coses innecessaries o que no els volem ni podem donar. Sovint demanen pels imputs mediatics, per la pressió del grup d'iguals (més en els adolescents)...

No hem de defugir mai un NO amb la conseqüent argumentació, pausada i serena. Si ho fem així estarem actuant amb un estil educatiu constructivista.

Cada vegada que hem de donar un NO al nostre fill, no ho hem de veure com un enfrontament, sinó com la oportunitat d'argumentar, reflexionar, debatre i compartir amb una persona molt important a les nostres vides que haurà de madurar i prendre decisions en un futur.

Posem un exemple.

Un adolescent demana una "tablet" aquest Nadal perquè és "molt guay" i els seus amics ja la tenen. Nosaltres pensem que és innecessària i una despesa excessiva.

(Consti que m'encanten els ginys tecnològics i els considero una joguina molt educativa afavoridora de la creativitat i l'alfabetització tecnològica, però també crec que se'n fa un abús a nivell de consum i cal fer reflexionar als adolescents.
Dir també, que si estem totalment convençuts que volem la "tablet" o el que sigui, evidentment que la comprarem. Només és per posar un exemple amb un giny d'actualitat.)

Arguments que li donem, per exemple:
- Tenim dues teles, dos ordinadors, smartphones, la wii... No veiem cap funció/utilitat nova que aporti la tauleta.
- Dediquem molta estona amb els aparells que ja tenim i de vegades ens queixem que ens manca temps per altres coses.
- Representa una despesa important. A casa prioritzem que tinguem tots les coses necessàries (material escolar i extraescolar, roba...) a punt i d'una qualitat edequada per treballar bé. Reflexionar sobre el necessari i l'innecessari.
- El grup d'iguals. Parlar explicitament sobre la importància dels iguals (amics, companys) amb les persones, sobretot en els joves, el fet que això té aspectes positius i negatius i és important saber-ho...
- I molts altres arguments que ens semblin...

Evidentment només és un exemple per posar paraules a com podríem actuar. En aquest cas amb un adolescent podríem discutir però si hem anat argumentant els NO al llarg dels anys, el diàleg serà molt més fàcil perquè ja el tindrem per mà i sabrà que les nostres decisions són fermes.
Amb infants més petits de 2 o 3 anys davant d'un NO es poden donar, de vegades, les típiques "rabietes". Cal conservar sempre la calma i el somriure davant d'aquestes situacions i no cal dir que el que és més important que conservem és la fermesa de la nostra decisió que farà que en un futur no es repeteixi la conducta desmesurada.

"A vegades només demano per veure fins on puc arribar."

És cert. El pares són els referents dels infants i aquests esperen dels adults decisions fermes i segures. De vegades només demanen i desitgen un NO que els doni seguretat, que els demostri que l'adult té les coses clares, porta les regnes i si a més els dona arguments, l'estimaran i l'admiraran encara més.

No tingueu por doncs, de dir que NO als infants i joves, quan hagi de ser així.

Per altra banda, feu-los sentir que tenen el que necessiten, que sou i han de ser generosos en tots els sentits. Un article deia l'altre dia que ens fa molt més feliços regalar que rebre regals i certament és així. Que si demanem bé obtenim més coses. Que no cal demanar-ho tot, que cal confiar en les boniques sorpreses i creure una mica en la màgia... I nosaltres vetlllarem perquè aquesta màgia hi sigui...

I tornant al Nadal. Una vegada vaig trobar la dependenta d'una botiga de joguines comprant entrades pel Circ Cric (que de vegades ve a Girona per aquestes dates) pels seus fills com a regal de Reis. Em va fer gràcia que justament ella (que ven joguines) pensés en regalar una experència. Regaleu-los experiències: circ, teatre, cinema, un dia a la muntanya... És molt probable que d'aquí a 20 anys ho recordin amb més il·lusió que d'altres objectes materials. I a més no són sexistes i les podem fer tots junts.

I sobretot, sobretot regaleu petons, abraçades, somriures, paraules boniques...

"Ningú és tan pobre que no pugui regalar un somriure, ni tant ric que no el necessiti."

(Greu oblit. I regaleu llibres pel temps de lectura a l'escola i a casa. ;)  )

miércoles, 11 de diciembre de 2013

La lectura i l'alfabetització digitals

El filòsof McLuhan va definir com a Galàxia Gutemberg al període de temps on l'expressió escrita després de l'expansió de la impremta es definia per la linealitat i la repetició.

L'alfabetització va canviar les estructures mentals de les persones i tot i que l'analfabetisme ha anat minvant al món, especialment als països desenvolupats, encara és lluny de desaparèixer i un cop més les dones en són les més afectades.

En la tasca d'avui d'alfabetització, aquesta lectura lineal es torna més complexa amb els nous formats digitals. Aquesta nova forma de llegir requereix les estratègies pròpies de la lectura en paper més d'altres de noves. Les estructures mentals tornen a canviar i passem d'un pensament lineal a un pensament en xarxa.

La caraterística més evident de la lectura digital és el canvi de suport: del paper a les pantalles connectades a Internet. Aquesta connectivitat dóna ubicuitat a l'experiència lectora.

La caraterística més important però, al meu entendre, seria la personalització de l'experiència lectora. El lector digital mentre llegeix va rebent diferents imputs/propostes d'informació multimodal (hipertext, imatges, vídeos) i ell mateix ha d'anar traçant el rumb de la seva lectura. És important haver desenvolupat una ferma competència crítica per valorar les fonts i no perdrés seguint "cants de sirena".

Només com a petit apunt pràctic: no és el mateix després d'una cerca obrir una pàgina que acabi amb .com, .cat, .org... És important ensenyar als alumnes que la informació que hi trobarem (només mirant aquest detall) serà diferent. També a casa podem donar aquesta mena de pautes als nostres fills. Si compartim tasques a l'ordinador amb alumnes i fills els ensenyarem a ser crítics i a utilitzar aquestes eines de forma més creativa i autodirigida.

Una altra característica important de la lectura digital és l'hipertext, el text actiu que ens enllaça a nova informació, que podríem considerar una nova tipologia textual.

L'escletxa digital doncs no ve només definida per l'accés a Internet sinó també per l'alfabetització en estratègies de lectura digital.

Seguirem parlant de textos, generes, i estratègies propies de la lectura digital en nous posts i que us recomanem treballar de forma explícita ja que actualment per a moltes persones pel temps de lectura digital és més ampli que el lineal. Cal doncs dominar totes les estratègies per un bon pensament crític en xarxa.

Per acabar, us enllaço un dossier del Departament d'Ensenyament sobre el tema: "La lectura en digital." 
I , encara a les novetats de la XTEC, acabat de sortir, la pàgina sobre Competències Bàsiques: àmbit digital.





lunes, 9 de diciembre de 2013

Els continguts líquids de l'Educació.

Un dels debats importants en educació és el dels continguts. Què cal ensenyar? Quin ha de ser el currículum educatiu per formar ciutadans del segle XXI? Quin ha de ser el currículum educatiu del sistema educatiu en l'Estat propi?
Certament és una pregunta important que afecta directament a tot el sistema educatiu, a la manera de fer dels docents i al reclamat canvi metodològic.

La resposta depèn de tres qüestions al meu entendre:

1- De la finalitat de l'educació. En aquest sentit podem tenir currículums més orientats als creixement personal, cultural i democràtic i d'altres més orientats a aspectes tècnics i a la formació de treballadors. Aquest seria un primer punt de debat.

2- El segon aspecte afectaria més a l'abast conceptual: històric, cultural, lingüístic... És evident que una part dels conceptes proposats pot ser diferent si aquest currículum es pensa desde l'Estat Espanyol o desde l'Estat Català. Aquest és també un aspecte per anar treballant.

3- El tercer aspecte i que més m'interessa avui és el més pedagògic. Quin currículum tenim i com el portem a les aules? Ja que aquest aspecte genera molts debats i controvèrsies que caldria definir bé.
Del Trivium i el Quadrívium medievals, la veritat, és que no ens hem mogut gaire. Encara hi ha molta gent que és defineix de "lletres" o de "ciències". Aquest seria al meu entendre un primer aspecte a superar. Crec que tant "humana" és la física com la filosofia.
Per anar abreujant passarem a la LOGSE. Aquesta controvertida llei va ser de les més pedagògiques i va fer una gran aportació als continguts classificant-los en tres tipus: conceptes, procediments i actituds, valors i normes.
Amb aquest substrat vam formar-nos inicialment molts docents actuals i a partir d'aquí han anat apareguent un conjunt d'orientacions encertades però disperses: competències bàsiques, ús de les TIC, interdisciplinarietat, valors i projectes nous... tot barrejat amb lleis retrògrades (que no perdrem temps a analitzar), retallades...

En fí! Que estem davant d'un currículum líquid! Ja ho veieu...

I què fem els docents davant d'aquest panorama? Doncs una mica de tot:

- Alguns redueixen, com ja vam comentar, els continguts de l'educació al que diu el llibre de text de forma dogmàtica.
- D'altres, sobretot els he vist a secundària, han fet una interpretació dels tres tipus de continguts de la LOGSE traduida a l'avaluació, repartint la nota de l'alumne a un 33% en cada un dels tipus, amb la qual cosa, si l'alumne "es porta bé" (com se sol dir) ja té tres punts.
- I d'altres surfegen aquest currículum líquid tot integrant competències bàsiques, noves eines, valors, educació emocional... i un munt d'ingredients líquids que van fent xup-xup en una educació lenta que tampoc té tant de nou.

Al meu entendre però encara ens sentim massa lligats al pes dels continguts conceptuals i hauríem d'anar fent un important tomb.

Com que se m'està allargant el post, em quedo en aquesta primera descripció i deixo la meva proposta personal de currículum líquid per un altre post. Prometo explaiar-me sobre els tres tipus de continguts, la interdisciplinarietat, les competències bàsiques... i més, molt més... ;)

És un tema molt important si volem configurar un sistema educatiu propi i caldria que l'anéssim treballant, com sempre entre tots i totes, per donar una resposta més ferma als docents.

Què han d'aprendre els nois i noies del s. XXI?
Us agrairé molt les vostres aportacions.

jueves, 5 de diciembre de 2013

L'Infant Feliç. El calendari i l'agenda: eines per a l'anticipació i planificació escolars i familiars.

En dues entrades anteriors hem parlat de l'anticipació tant en l'àmbit familiar com en l'escolar. Dèiem que a tots ens agrada saber per avançat què s'espera de nosaltres, quines tasques o conductes hem de portar a terme, com ho podem fer i en quin termini... i sabent-ho podrem complir més fàcilment el nostre objectiu, autoregular-nos i tenir una visió més clara del nostre procés.

Cal doncs ser el màxim d'explícits amb el que els infants han de fer o faran perquè no vagin perduts. Aquest coneixement avançat de les coses també els aporta seguretat i confiança en els adults i en ells mateixos.

Una eina senzilla per portar a terme aquesta anticipació sobretot en l'àmbit familiar és penjar un calendari a l'habitació de l'infant per anar-lo orientant en el seu dia a dia. Ara que ve el Tió, pot ser un bon regal per a totes les edats, ja que n'hi ha de diferents personatges coneguts pels nens i nenes com "Les tres bessones", "Geronimo Stilton",  "Tintín"... i molts més. Si ens agrada treballar amb paper també el podem fer nosaltres mateixos, és ben senzill. Si el fem però, és important que sigui una mica gran i que ens permeti fer anotacions als dies, a les setmanes...

Com dèiem és una eina adequada per a totes les edats.
Els més petits començaran per aprendre els noms dels dies de la setmana i dels mesos de l'any, a contar-los... a contar quan temps falta per Nadal... o pel dia de l'excursió amb l'escola...

 El calendari pot servir també com a eina per autoregular la conducta, per exemple, posant un senyal d'un color si hem fet el que calia (deures, somriure... ;) ) o mantenir un esforç per més temps, com un entrenament o uns deures especials... El calendari ens ajudarà a visualitzar i a manterir i motivar-nos en objectiu. Aquest treball d'autoregulació és especialment útil en infants petits i, si es fa ben fet, molt probablement no caldrà tornar-hi quan el nen o nena sigui més gran.

A totes les edats però l´ús principal del calendari és l'anticipació. Podrem marcar tot el que sigui rellevant per l'infant perquè no tingui la sensació d'anar per la vida a la deriva. El dia que es quedarà a cals avis perquè ho hem parlat amb els cosins, el dia que no es quedarà al menjador perquè té revisió metge, el dia que l'han convidat a un aniversari... i tantes i tantes altres coses que anirem verbalitzant  i així anar gaudint i aprenent a l'hora. Cada vespre a més de la lectura diària podem dedicar uns minuts a mirar-nos el calendari i parlar del que hem fet i del que volem fer.

En tots els casos l'ús del calendari em sembla molt interessant, però voldria remarcar que encara es fa més útil en el cas d'infants en que pare i mare estiguin separats i hi hagi torns de custòdia (vegeu si us ve de gust el post: Estructura familiar- Estils Educatius). En el cas en que l'infant passi una setmana a cada casa, per exemple, és important marcar-ho al calendari (seria interessant tenir-ne un a cada casa, fins i tot), així com si hi ha algun canvi en algun dia concret, és bo que l'infant ho sàpiga amb el màxim d'anticipació. Com s'organitzaran dates assenyalades i amb qui estarà... Quines activitats pot organitzar amb uns o altres. Novament en aquesta riquesa de gaudir de diversitat d'entorns, amics, famílies... que pot ser molt estimulant i agradable, també hi ha el parany de perdre-s'hi una mica si no ho planifiquem de forma organitzada i mantenim amb fermesa i flexibilitat un ordre una mica estable.

En l'àmbit escolar a partir de 3r de primària es sol introduir l'agenda per anotar i planificar deures i tasques. Com és habitual, si des de casa hem anat organitzant-nos en el temps amb el calendari i/o altres eines, la introducció de l'agenda no representarà  dificultats.

domingo, 1 de diciembre de 2013

Els Herois de l'Educació

Si heu vist pel·lícules on el tema central sigui l'educació sabreu que gairebé sempre estem parlant d'herois solitaris que transformen, per bé, la vida d'alumnes innocents, innexperts, adormits o fins i tot, d'alt risc social. Solen ser bones pel·lícules, entranyables i emotives, de les quals em ve de gust comentar algunes coses que, en part, es dónen a la vida real de les aules.

Un primer aspecte que em sobta, aquest per no correspondre's amb la realitat, és que en la gran majoria de films el mestre heroi és un home. Pel fet que hi ha moltes més dones que homes que ens dediquem a l'educació, em fa pensar que el tema èpic no se'ns deu escaure o que, un cop més, hem de revisar els models en coeducació. És curiós que entre les protagonitzades per dones hi solen ser més presents els conflictes de conducta i absentisme, com en el cas de la preciosa pel·lícula xinesa "Not one less/ Ni uno menos" (1999) on una nena de 13 anys s'ha de fer càrrec d'una escola rural quan el mestre s'ha d'absentar per uns mesos i el seu primer objectiu és que cap alumne abandoni la seva escolarització. Molt bonica i recomanable. Si parlem de "Dangerous minds/ Mentes peligrosas"(1995) amb una Michelle Pfeiffer karateca, la cosa ja va perdent poesia... I bé, ara mateix no se me n'acut cap més amb dones protagonistes.

Anem als herois masculins doncs. Entre els documentals "Etre et avoir/ Ser y tener"(2002) un mestre francès amb molt d'ofici, fent un gran treball que podríem enmarcar en el paradigma de l'educació lenta en un entorn rural. I si us agrada el tema de l'educació emocional  a "Children full of life/ Pensado en los demàs" trobem a Toshiro Kanamori un de japonès també molt bonic i recomanable.

I com no, els classics: "La lengua de las mariposas" (1999) amb un entranyable i competencial mestre de la República o "El club de los poetas muertos" (1989) un heroi en un estricte col·legi privat anglès aconsegueix que poesia i vida es donin la mà.
Entre el més nou trobem "La clase"(2008) o "La ola"(2008) on la visió s'aixampla una mica més cap al centre i els seus projectes.

I ficció i realitat una mica van de la mà. A cada centre en trobarem alguns (homes i dones) d'herois educatius. Docents amb molt d'ofici que ensenyaven competencialment abans que parléssim de competències i interdisciplinarietat, mestres que utilitzen eines diverses i coneixen tecnologies i xarxes, professors que reflexionen amb l'alumnat i fan un gran treball de comunicació i expressió oral, persones que tracten amb altres persones amb respecte i estimació tot creant un clima de benestar emocional que obre tots els sentits cap al coneixement... i moltes més coses!!! Són herois i heroïnes! I existeixen de debó! Que són capaços de tocar l'ànima d'alguns alumnes i canviar a molt millor el seu destí...

Però tot i que tinguem alguns superdocents no en tenim prou. Per millorar el sistema educatiu cal la implicació de tothom: de l'entorn, com deiem, però també del treball en equip en l'àmbit docent.

 Tot just ara fa poc que ens estem adonant que és important trencar estructures per fer-les més cooperatives i tenir una cultura i projecte de centre. Amb això no vull dir que aquests herois i heroines solitaris que estimen tant la seva feina hagin de deixar d'existir. Al contrari!!! El que m'agradaria es que tots i totes fóssim herois educatius i tot treballant en equip féssim coses molt més grans. I tant de bo quedéssin reflectides en emotives pel·lícules.

I ja que en la darrera entrada parlàvem de l'entorn, citar-vos també un documental del projecte comunitari de Carlinhos Brown "El milagro de Candeal" en el que la música ha aglutinat un projecte educatiu en el marc de les fabeles i el de quatre escoles d'educació infantil europees amb projectes comunitaris, de família i interculturals a "Una nana para Hamza".

Si coneixeu altres pel·lícules de contingut educatiu m'encantarà que me'n passeu la referència.

Gràcies!