viernes, 22 de noviembre de 2013

Coeducació


Per alguns la coeducació va representar fer el pas de què nens i nenes passessin d'anar a escoles i/o aules separades a compartir aula i escola.
Tot i que avui en dia encara queden centres educatius que segreguen nois i noies per gènere (que, segons el meu parer i perquè quedi clar, no haurien de rebre fons públics), per sort i per bé de la nostra societat aquest primer pas en la coeducació és ja assolit en la immensa majoria de centres educatius públics i concertats.

La coeducació però és molt més que nens i nenes puguin compartir un espai o portar pantalons. La coeducació significa donar les eines i models adequats a nois i noies perquè puguin desenvolupar-se de forma autònoma i independent, sigui quin sigui el seu gènere. 
Aquí, encara hi ha molt camí per recórrer, tant per homes com per dones. Si bé és cert que al llarg de la història les dones han estat les més perjudicades i coartades en els seus drets i que han estat elles les que han anat mica en mica conquerint. Al meu parer, l'evolució, independència i alliberament de la dona va paral·lela a la de l'home. 
La coeducació és prendre consciència en primer lloc que tots, homes i dones, som masclistes. Som masclistes quan pensem que els nostres marits no tindran tanta cura dels fills com nosaltres, som masclistes quan (sense negligència per cap de les parts) no acceptem la custòdia compartida en una separació de parella, som masclistes en un munt de conductes quotidianes en les quals estem immersos.
En fi, ho he reconegut: sóc masclista.
Ara. En la mesura que intento prendre consciència d'aquestes conductes o prejudicis masclistes que formen part de mi i corregir-los, sóc feminista. I com que em sembla cabdal fer aquest procés a nivell social, sóc feminista radical.

La coeducació no pretén que homes i dones siguem iguals, que salta a la vista que no ho som. La coeducació ha de vetllar (de diferents formes, sobretot per modelatge) per donar les eines per tal que nois i noies tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupament, autonomia i creixement personal. Una persona completa i independent ha de tendir a tenir autonomia econòmica, emocional i sexual. A partir d'aquesta autonomia podrà fer eleccions lliures en tots els àmbits.

Qui digui que ja ho tenim prou bé, que miri quants fills tenen els alts càrrecs homes i quants les dones amb un càrrec igual. Quin greu per a aquestes dones haver de renunciar a la maternitat! Quin greu per a aquests homes haver de renunciar a la cura i criança dels seus fills. No estaríem tots millor amb uns horaris més conciliadors en tots els àmbits per homes i dones? No estaríem tots millor equilibrant una mica més els rols?

En l'àmbit de l'educació formal la coeducació explícitament apareix en l'apartat projectes, en el marc del projecte de convivència i es fa més present en diades com el 8 de març (Dia de la dona treballadora) o el 25 de novembre (Dia internacional contra la violència envers les dones). Us enllaço un exemple de bon treball  ("Com ha canviat el conte") que fa la meva companya Mar Escamilla pel 8 de març als centres de Sant Feliu.

Per altra banda però, i sense treure importància a aquestes actuacions que són molt útils per a la sensibilització, la coeducació ha d'impregnar tota la nostra conducta, perquè és per modelatge en les accions més subtils quan es transmeten aquests valors. Hem de prendre doncs, consciència de les nostres conductes masclistes i transformar-les.

La coeducació serà doncs un dels paraigües bàsics en la fonamentació de les entrades d'aquest bloc i que tindrem com a referència a l'hora de fer valoracions d'accions educatives concretes tant en l'àmbit escolar com en el familiar. En aquest sentit, quan parlàvem en positiu de la diversitat d'estructura familiar, com ja havíem apuntat, ho fèiem també en relació a la coeducació i revisió dels rols de gènere.


"No woman, no cry. " Bon Marley


No hay comentarios:

Publicar un comentario